Déu és el nostre castell de refugi
46
46
1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic.
2 Déu és el nostre castell de refugi,
un defensor ferm en hores de perill.
3 No temem res quan se somou la terra,
quan les muntanyes trontollen dins els mars,
4 quan bramulen i escumegen les aigües abismals
i al seu embat s'estremeixen les muntanyes. Pausa
5 Els braços d'un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l'Altíssim.
6 Déu és al mig d'ella, no pot trontollar.
Déu la defensa abans que apunti el dia;
7 si s'amotinen nacions i trontollen reialmes,
fa esclatar el seu tro, i la terra es desfà.
8 El Senyor de l'univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa
9 Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.
10 A tot arreu ha fet cessar els combats,
ha trencat els arcs i trossejat les llances,
ha tirat al foc els escuts.
11 «Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu;
domino els pobles, domino el món.»
12 El Senyor de l'univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada