LECTURA 10/7/16, MATEU 15:1-20, DIOS EN SANDALIAS (267)

Per unes engrunes
(Jesús i una Cananea)
El crit dels desesperats

21 Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. 22 Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:
--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.
23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:
--Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
24 Jesús els digué:
--Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.
25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:
--Senyor, ajuda'm!
26 Jesús contestà:
--No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
27 Ella digué:
--És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.
28 Llavors Jesús li respongué:
--Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.
I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

PREGUNTES- REFLEXIÓ


Ahir notàvem la incomoditat dels deixebles per la insistència de la dona en seguir Jesús, demanant socors a crits per la seva filla. Jesús aparentment la ignorà.
En la teva opinió:
1- Per què s'haurà comportat d'aquesta manera el Senyor?
2- Quina resposta despertà aquesta actitud en ella ?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada