Escopinada sanadora
(Jesús sana un quec)
Restauració completa
31 Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. 32 Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. 33 Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. 34 Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:
-- Efatà ! —que vol dir: «Obre't!»
35 A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. 36 Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. 37 Estaven completament admirats i deien:
--Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
El resultat immediat de la intervenció de Jesús a la vida del sord i quec, fou que començà a parlar! L'observació sembla tan obvia i lògica que resulta innecessari mencionar-ho. Tanmateix, es important ressaltar que l'objectiu d'una visitació divina en la nostra vida, és la restauració d les nostres funcions originals. És a dir, la llengua fou creada com a instrument de comunicació oral i és aquesta la funció que ha de complir. De la mateix manera, quan Déu produeix a la nostra vida una transformació, el seu anhel és que tornem a funcionar conforme al propòsit pel qual ens creà. Això significa que ja no podem seguir obsessionats pel nostre propi benestar, sinó viure per la "lloança de la seva glòria". El desenllaç natural d'una visitació celestial hauria de ser el nostre retorn a una vida enterament entregada als assumptes del Senyor. Abans d'acomiadar-nos de l'escena, medita en aqueta pregunta:
1- Per què li manà que no digués res a ningú?
1- Per què li manà que no digués res a ningú?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada