Per unes engrunes
(Jesús i una Cananea)
"És gran la teva fe!"
21 Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. 22 Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:
--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.
23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:
--Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
24 Jesús els digué:
--Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.
25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:
--Senyor, ajuda'm!
26 Jesús contestà:
--No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
27 Ella digué:
--És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.
28 Llavors Jesús li respongué:
--Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.
I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
No podem encobrir lo difícil que resulta entendre la resposta de Crist a la demanda de a dona. A primera vista, fins i tot acusa cert aire de descortesia.
1- Què tenia en ment Jesús quan es referí al menjar pels fills?
2- Per què es va admirar de la resposta de la dona?
1- Què tenia en ment Jesús quan es referí al menjar pels fills?
2- Per què es va admirar de la resposta de la dona?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada