LECTURA DILLUNS 26/12/16: SALM 49

Dilluns 26 de Desembre

Fets Apòstols 1

1 En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar 2 fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant. 

3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. 4 Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:

--No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: 5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.

6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:

--Senyor, és ara que restabliràs el Regne a favor d'Israel?

7 Ell els contestà:

--No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. 8 Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.

9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure. 10 Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs 11 i els digueren:

--Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.

12 Després els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. 13 Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. 14 Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.

15 Un d'aquells dies, Pere es posà dret enmig dels germans reunits, que eren unes cent vint persones, i els digué:

16 --Germans, calia que es complís allò que l'Esperit Sant havia anunciat en l'Escriptura per boca de David referent a Judes, l'home que va guiar els qui agafaren Jesús. 17 Era un del nostre grup i havia estat designat per a participar d'aquest mateix ministeri. 18 Doncs bé, aquest home es va comprar un camp amb la paga del seu crim, es va tirar de dalt a baix, se li va obrir el cos pel mig i s'escamparen les seves entranyes. 19 Tots els habitants de Jerusalem van conèixer el fet i van anomenar aquell camp, en la seva llengua, Hacèldama, que vol dir "camp de sang".

20 »Ara bé, en el llibre dels Salms hi ha escrit: Que la seva propietat sigui devastada i no hi hagi ningú que l'habiti. Però també: Que un altre ocupi el seu càrrec.

21-22 Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, un d'aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d'enmig nostre cap al cel.

23 En van proposar dos: Josep, l'anomenat Barsabàs, que duia el sobrenom de Just, i Maties. 24 Llavors pregaren així:

«Senyor, tu coneixes el cor de tots; fes-nos veure quin d'aquests dos has escollit 25 per a ocupar el lloc d'aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se'n al lloc que li corresponia.»

26 Ho van fer a sorts, i sortí elegit Maties, que fou agregat als onze apòstols.

Fets Apòstols 1

Salm 49

¿Por qué voy a temer los días asiagos,

cuando me cerque la maldad de los tramposos,

que confían en su fortuna

y alardean de sus inmensas riquezas?

¡Ay nadie puede librarse

ni pagar a Dios su rescate!

es tan caro el precio de la vida,

que jamás podrán pagarlo.

Como el anterior, este salmo se construye en forma de un díptico con un claro contenido sapiencial o de sabiduría. La primera parte del salmo se centra en las riquezas y su futilidad. La segunda, tiene su énfasis en el carácter universal e insaciable de la muerte de la que nadie, ni el rico, ni el poderoso podrán librarse. Bien pensado la muerte, junto con el tiempo, son las dos realidades más democráticas que existen.

Estos últimos días he estado pensando más y con más frecuencia en la muerte (señal que me estoy haciendo cada día más viejo) y cómo está pone todas las cosas en la perspectiva correcta. Me he dado cuenta que conforme te vas haciendo mayor, cada vez queda más tiempo detrás tuyo y cada vez menos por delante. Esta realidad hace que comiences a pensar en cómo has vivido y qué sentido ha tenido la vida que ya pasó. Me doy cuenta que el grado de satisfacción con la vida ya vivida me ayuda a encarar la vida restante, a disfrutarla y tener un mayor sentido de realización.

La muerte, inevitablemente, nos hace pensar en el más allá y la necesidad de presentarnos ante Dios y evaluar con Él cómo hemos vivido y qué legado e impacto ha tenido nuestra vida. Ante Dios, ninguno de nosotros podrá hacer valer su poder, sus riquezas o sus influencias. Doy gracias al Señor que ha sido capaz de amarme tanto que ha dado a Jesús para que con su vida, pague ese rescate que yo nunca podría haber pagado.

Un principio



Siempre hay que mirar atrás y ver nuestro grado de satisfacción con la vida.