LECTURA DIMARTS 27/12/16 SALM 50

Dimarts 27 de Desembre

Fets Apòstols 2

1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. 2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. 4 Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.

5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. 7 Sorpresos i meravellats, deien:

--¿No són galileus, tots aquests que parlen? 8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, 11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.

12 Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres:

--Què vol dir tot això?

13 Però d'altres, rient-se'n, deien:

--És que el vi els ha pujat al cap!

14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué:

--Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules. 15 No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. 16 Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel:

17 »Els darrers dies

—és Déu qui ho afirma—

abocaré el meu Esperit sobre tothom:

els vostres fills i les vostres filles

profetitzaran,

els vostres joves tindran visions,

i els vostres vells, somnis.

18 Aquells dies abocaré el meu Esperit

sobre els meus servents

i les meves serventes,

i profetitzaran.

19 Faré que apareguin prodigis

dalt al cel

i senyals aquí baix a la terra:

sang, foc i una columna de fum.

20 El sol s'enfosquirà

i la lluna es tornarà sang

abans no arribi el dia del Senyor,

dia gran i resplendent.

21 Llavors tots els qui invoquin

el nom del Senyor se salvaran.

22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. 24 Però Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. 25 Perquè David, referint-se a ell, deia:

» Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, mai no cauré.

26 El meu cor se n'alegra

i en faig festa tot jo;

fins el meu cos reposa confiat:

27 no abandonaràs la meva vida

enmig dels morts

ni deixaràs

que el teu Sant es corrompi.

28 M'ensenyaràs

el camí que duu a la vida:

joia i festa a desdir al teu davant.

29 »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre. 30 Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, 31 va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no s'havia corromput.

32 »A aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis. 33 La dreta de Déu l'ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l'Esperit Sant promès, i ara l'ha donat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu. 34 Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:

»Oracle del Senyor al meu Senyor:

Seu a la meva dreta,

35 i espera que posi els enemics

com a escambell dels teus peus.

36 »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d'Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.

37 Quan van sentir això, es van trasbalsar i digueren a Pere i als altres apòstols:

--Germans, què hem de fer?

38 Pere els va respondre:

--Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l'Esperit Sant. 39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.

40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:

--Aparteu-vos d'aquesta generació esgarriada.

41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s'afegiren als germans unes tres mil persones.

42 Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. 43 Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 44 Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; 45 venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. 46 Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. 47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.

Salm 50

Al pecador le dice Dios:

¿Por qué recitas mis mandamientos

y tienes en la boca mi alianza,

tú que detestas la corrección

y te echas a la espalda mis mandatos?

El salmo 50 es un poema acerca del juicio. El Señor habla, convoca a los cielos y a la tierra y lo hace para llevar a cabo su juicio. Esta situación legal se centra en un tipo específico de personas, aquellas que afirman tener un pacto, una alianza con el Señor. Dios se encara con ellos, les afirma que no necesita para nada sus sacrificios y sus rituales y denuncia la incoherencia consentida de su estilo de vida, su falta de deseo de cambio y renovación. El Señor de una manera muy seria afirma que litigará contra ellos y no permanecerá callado.

Ahora bien, junto con la advertencia de juicio el salmo ofrece una palabra de consuelo y renovación a aquellos que están dispuestos a cambiar su actitud y su estilo de vida. Para estos, los dispuestos a ser honestos consigo mismo y afrontar con Dios su realidad, el Señor les dice:

Al que enmienda su conducta lo haré gozar

de la salvación de Dios.

Para mí, el desafío del salmo es a mantener mi corazón alerta, a no permitir que la incoherencia se instale en mi vida, a no engañarme con una falsa religiosidad, a actuar cuando el Espíritu me muestre inconsistencia en mi vida.

Un principio

Dios denuncia la incoherencia entre nuestras confesiones de fe y nuestra conducta.