Dissabte 31 de
Desembre
Fets Apòstols 6
1 Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d'ajuda als pobres. 2 Llavors els Dotze van convocar l'assemblea de tots els deixebles i els digueren:
--No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. 3 Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta tasca. 4 Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.
5 La proposta va agradar a tota l'assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. 6 Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
7 La paraula de Déu s'anava estenent; el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.
8 Esteve, ple de la gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i senyals enmig del poble. 9 Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, i altres de Cilícia i de l'Àsia, començaren a discutir amb ell. 10 Però com que no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l'Esperit amb què Esteve parlava, 11 subornaren uns homes que diguessin: «Hem sentit que aquest pronunciava paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu.»
12 Llavors van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, s'apoderaren sobtadament d'Esteve i se'l van endur al Sanedrí. 13 Allà van presentar falsos testimonis que deien:
--Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple i contra la Llei. 14 Nosaltres li hem sentit dir que aquest tal Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà les normes que Moisès ens va transmetre.
15 Tots els membres del Sanedrí fixaren la mirada en Esteve i van veure que la seva cara era com la d'un àngel.
Salm 54
¡Oh Dios, por tu honor
sálvame,
con tu poder defiéndeme!
¡Oh Dios, escucha mi
oración,
atiende a mis palabras!
Es
un salmo de súplica y la expresión de necesidad usando diferentes palabras
encadenadas sirve para enfatizar la urgencia y desamparo del salmista. A
continuación, se explican las razones que le llevan a este clamor de ayuda y
auxilio. Finalmente, este corto poema explica cuál será la respuesta del
salmista ante la intervención esperada de Dios.
Es
precisamente este último aspecto, la reacción del poeta, el que ha significado
la lección de la Palabra de Dios para mí en el día de hoy. Creo que soy muy
bueno pidiendo cosas a Dios. Puedo articular y verbalizar muy bien mi situación
y mis necesidades, puedo argumentar bien con Dios, sin embargo, no estoy seguro
de ser tan bueno en responder con agradecimiento a lo que hace en favor mío y
de mi familia. Hablo de ir más allá de simplemente decirle gracias, hablo de
hacer bien a otros como muestra de agradecimiento a Dios por lo que ha hecho
por mí.
El
salmista explica su respuesta a la intervención de Dios, te ofreceré de buen
grado un sacrificio. Estas palabras me desafían de la siguiente manera, no voy
a ofrecer sacrificios literales a Dios en agradecimiento por su intervención en
mi vida, sin embargo, tampoco me quedaré en la mera expresión de gracias de
forma verbal, buscaré a alguien a quien pueda bendecir de forma práctica para
expresarle al Señor mi gratitud.
Un principio
Bendice
a otros como expresión de gratitud a Dios.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada