Dimecres 28 de
Desembre
Fets Apòstols 3
1 Pere i Joan pujaven al temple a l'hora de la pregària de la tarda. 2 En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven. 3 L'home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat. 4 Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué:
--Mira'ns!
5 Ell se'ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. 6 Llavors Pere li va dir:
--De plata i d'or no en tinc, però el que tinc, t'ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca't i camina!
7 Pere l'agafà per la mà dreta i l'aixecà. A l'instant els peus i els turmells se li enfortiren, 8 es posà dret d'un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu. 9 Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu, 10 i es quedaren admirats i sorpresos pel que li havia passat: tots sabien que era l'home que s'estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica.
11 Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d'ells cap al pòrtic anomenat de Salomó. 12 Pere ho veié i es va adreçar al poble dient:
--Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o pels nostres mèrits? 13 El Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. 14 Vau negar el Sant i el Just i demànareu a Pilat que us indultés un assassí. 15 Vosaltres vau matar el qui obre el camí de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; nosaltres en som testimonis. 16 Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ha restablert l'home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, que ve per ell, l'ha curat completament davant de tots vosaltres.
17 »Doncs bé, germans, ja sé que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu, 18 però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. 19 Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats. 20 Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat 21 i que el cel havia d'acollir fins al temps de la restauració universal. És d'aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic. 22 D'una banda, Moisès va dir: El Senyor, el vostre Déu, farà que s'aixequi, entre els vostres germans, un profeta com jo. Escolteu-lo en tot allò que us dirà. 23 Però els qui no escoltin aquest profeta seran extirpats del poble. 24 D'altra banda, tots els profetes que han parlat, des de Samuel en endavant, han anunciat els dies que vivim. 25 Vosaltres sou els fills dels profetes i de l'aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència. 26 I és per a vosaltres, en primer lloc, que Déu ha ressuscitat el seu Servent i us l'envia com a benedicció, si cadascú es converteix de les seves maldats
Salm 51
Ten
piedad de mí, oh Dios, por tu bondad,
por tu
inmensa compasión borra mi culpa,
lava
del todo mi delito
y
limpia mi pecado.
Porque
yo reconozco mi culpa
y tengo
siempre presente mi pecado.
El salmo 51 está dividido en tres secciones naturales. La
primera comienza con la expresión, ten piedad de mí, y se centra en el
reconocimiento por parte del salmista de su pecado, rebelión y desobediencia
ante Dios.
La segunda, vinculada a la anterior, comienza con la
expresión, crea en mí, oh Dios, un corazón puro, y narra la petición por parte
de David del cambio que implica siempre la confesión. No confesamos únicamente
para liberarnos del sentimiento de culpa, sino para cambiar nuestras actitudes,
motivaciones y acciones.
La tercera y última, es la consecuencia natural de la
confesión y el cambio, la proclamación, y comienza con la frase, enseñaré a los
malvados tus caminos. Quien ha sido perdona y cambiado lo comparte con otros.
El salmo es para mí un nuevo desafío y oportunidad. Desafío
a no permitir que el pecado en sus múltiples facetas y manifestaciones anide en
mi corazón y arraigue. Oportunidad, porque la confesión me permite una y otra
vez poner al día mis cuentas con Dios y hacer los cambios que me exige y espera
de mí.
Un principio
La
confesión es un desafío y oportunidad
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada