Glòria
i astorament
(La
transfiguració de Jesús)
No
saber què dir
2 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls
endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant
d'ells; 3 els seus
vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no
hauria pogut blanquejar-los així. 4 Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5 Pere digué a
Jesús:
--Rabí, és bo
que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i
una altra per a Elies.
6 No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. 7 Llavors es
formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
--Aquest és el
meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
8 Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús
tot sol amb ells.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
La reacció dels deixebles front a la revelació de la glòria de Crist dista molt de l’entusiasme que nosaltres manifestem davant l’aparent “presència” de Déu a les nostres reunions. De fet, un recorregut per escenes similars la Paraula mostrarà que ni una sola persona es sentí a gust amb una visitació per part del Senyor. Moisés sentí por. A Isaïes l’aclaparà el seu pecat. Zacaries, Elisabet i Maria experimentaren gran temor. L’apòstol Joan, caigué com mort als peus del Senyor. Veiem la mateixa realitat en el text d’aquesta setmana. Quan els tres deixebles ho veieren es sentiren, segons el testimoni de l’evangelista, esglaiats! Ens confirma la nostra increïble fragilitat front a l’insondable pes de la glòria de Déu.
1- Com reaccionà Pere?
2- Per què feu aquest suggeriment?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada