LECTURA 1/9/16, MATEU 18:15-35, DIOS EN SANDALIAS (320)

Quan un germà peca
(Jesús ensenya sobre la restauració)
Dos o tres testimonis

15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.
21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon:
--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
»--Paga'm el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:
»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.


PREGUNTES- REFLEXIÓ

La primera responsabilitat entre els fills de Déu, quan una persona en la comunitat de fe peca, és acostar-nos a ella amb la intenció d'exhortar-la a tornar al camí assenyalat pel Senyor pels seus. Jesús no identifica una persona dins de l'església a qui li correspongui aquesta responsabilitat, per la qual cosa, ningú de nosaltres ens podem quedar de braços creuats esperant que un altre prengui la iniciativa en aquest procés.
El desenllaç ideal d'aquesta exhortació és que la persona escolti la reprensió i es penedeixi del pecat comés. El Senyor, tanmateix, coneixia bé la duresa dels nostres cors i la nostra propensió i a escudar-nos darrera d'una muralla d'excuses i argumentacions que justifiquen el nostre procedir. La Bíblia en va plena d'exemples d'aquesta mena de reaccions, essent particularment notòria l'extraordinària incapacitat de de penediment que demostrà Saül, per la que perdé el tron i la seva herència a la casa de Déu. Anticipant-se a aquesta duresa de cor, Crist afegeix una segona instrucció.
Llegeix-ne els detalls al verset 16.
1- Quin és el següent pas?
2- Quin és el benefici d'anar amb testimonis addicionals?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada