LECTURA DIJOUS 7/9/17 EFESIS 6 i ÈXODE 11


Dijous 7 de Setembre

Efesis 6
Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. El primer manament que va acompanyat d'una promesa és aquest: Honra el pare i la mare; així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra.
Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.
Esclaus, obeïu amb temor i respecte els vostres amos d'aquest món, amb un cor senzill, tal com tots obeïm el Crist, i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen, sinó com esclaus del Crist que fan de tot cor la voluntat de Déu. Serviu de bon grat, com qui serveix el Senyor i no pas els homes. Penseu que cadascú, tant si és esclau com si és lliure, rebrà del Senyor la recompensa pel bé que haurà fet.
Amos, tracteu els esclaus de la mateixa manera. Deixeu de banda les amenaces. Penseu que, tant ells com vosaltres, teniu l'amo en el cel, i ell no fa distinció de persones.
10 Finalment, deixeu-vos enrobustir pel Senyor i per la seva força poderosa. 11 Revestiu-vos amb l'armadura que Déu us dóna per a poder fer front als atacs astuts del diable. 12 Perquè no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials. 13 Poseu-vos l'armadura que Déu us dóna i així, en aquell dia dolent, sereu capaços de resistir i de mantenir-vos ferms fins a la victòria total. 14 Estigueu a punt, doncs! Poseu-vos el cinturó de la veritat, revestiu-vos amb la cuirassa de la justícia, 15 estigueu ben calçats, a punt per a anunciar l'evangeli de la pau. 16 Poseu-vos sobretot l'escut de la fe, capaç d'apagar tots els dards encesos del Maligne. 17 Preneu el casc de la salvació, i l'espasa de l'Esperit, que és la paraula de Déu.
18 Pregueu en tota ocasió, moguts per l'Esperit, amb oracions i súpliques; en les vetlles dediqueu-vos a intercedir amb constància a favor de tot el poble sant 19 i a favor meu, perquè Déu em posi als llavis paraules valentes per a fer conèixer el misteri de l'evangeli, 20 del qual sóc un ambaixador encadenat. Pregueu perquè en parli amb valentia, tal com és la meva obligació.
21 Vull que també vosaltres conegueu la meva situació, el que ara faig. Us informarà de tot l'estimat germà Tíquic, servidor fidel en el Senyor. 22 Us l'he enviat precisament perquè tingueu notícies nostres i els vostres cors quedin confortats.
23 Desitgem als germans pau, amor i fe de part de Déu, el Pare, i de Jesucrist, el Senyor. 24 Que la gràcia sigui amb tots els qui estimen Jesucrist, el nostre Senyor immortal.


Èxode 11

La sangre servirá de señal en las casas que habitáis; cuando yo vea la sangre pasaré de largo y no os alcanzará la plaga exterminadora con que castigaré a Egipto.



Estos dos capítulos del libro de Éxodo nos hablan de la institución de la fiesta de la Pascual y la liberación del pueblo hebreo de la última de las grandes plagas que cayeron sobre el país de Egipto.



Es bien sabido que la Pascua es un arquetipo de lo que posteriormente sería el sacrificio de Jesús, el inocente muriendo para que los culpables fueran salvados. El que no conoció pecado, como bien dice la Escritura, hecho pecado por nosotros, para que nosotros nos pudiéramos reconciliar con Dios.



La Pascua es una fiesta cuyo eje central es la gracia. Los israelitas no eran moralmente mejores que los egipcios ¡Para nada! no tenían más calidad humana. Bertrand Russell, el famoso filósofo británico, afirmó que nunca debemos de suponer la superioridad moral del oprimido. Dicho de otro modo, ser esclavo en Egipto no hacia al israelita promedio moral y éticamente superior al egipcio promedio.



Esto pasa conmigo mismo como seguidor de Jesús. Cuando pienso en mi vida, en esos momentos de rara lucidez que de tanto en tanto uno tiene, el sentimiento predominante es vergüenza. La vergüenza ha sido definida como la conciencia de no ser el tipo de persona que uno debería ser. Ese soy yo y, a pesar de eso, Dios me ama y me acepta incondicionalmente y no únicamente con lindas palabras, sino con hechos dolorosos como el dar su vida por mí.


Y eso es gracia, aceptar a alguien a pesar de no ser la persona que debiera ser. Y la Pascua, descrita en estos capítulos de Éxodo, nos habla acerca de esto, del Dios que pasa por alto lo que soy y trabaja en mí y conmigo para ser, no aquello que la iglesia quiere que sea, sino aquello que Él y yo queremos que sea.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada