LECTURA DIMECRES 20/9/17 TITUS 3 i ÈXODE 22


Dimecres 20 de Setembre

Titus 3
Recorda a tots que s'han de sotmetre a les autoritats i als governants i que els han d'obeir. Que estiguin sempre disposats a fer el bé. Que no insultin ningú ni es fiquin en baralles, que siguin gent de bon tracte i donin proves de la més gran dolcesa amb tothom.
En altre temps, també nosaltres érem insensats, rebels, gent esgarriada, esclaus de tota mena de desigs i plaers, maliciosos, envejosos, detestables, i ens odiàvem els uns als altres. Però ara s'ha manifestat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als homes. Ens ha salvat no per les bones obres que podíem haver fet, sinó pel seu amor, mitjançant el bany regenerador i el poder renovador de l'Esperit Sant que ell ha vessat abundosament sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador. Així, fets justos per la seva gràcia, som, en esperança, hereus de la vida eterna.
Això que et dic és digne de crèdit, i vull que ho remarquis amb fermesa, perquè els qui han cregut en Déu s'esforcin per sobresortir en la pràctica de les bones obres. Això és bo i útil a tothom. Evita, en canvi, les discussions estúpides sobre genealogies, i les disputes i polèmiques entorn de la Llei: no tenen sentit ni serveixen de res. 10 Amonesta el qui és sectari, i si després d'una segona amonestació no en fa cas, expulsa'l. 11 Ja saps que un home així va del tot desencaminat i peca: ell mateix es condemna.
12 Quan t'hauré enviat Àrtemes o Tíquic, afanya't a venir a trobar-me a Nicòpolis, perquè he decidit de passar-hi l'hivern. 13 Prepara amb cura el viatge de Zenes, l'advocat, i d'Apol·ló: preocupa't que no els falti res. 14 Que també els nostres aprenguin a sobresortir en la pràctica de les bones obres i a ajudar els qui ho necessiten. Així n'obtindran el fruit.
15 Et saluden tots els qui són amb mi. Saluda els nostres amics en la fe.
Que la gràcia sigui amb tots vosaltres.


Èxode 22

No maltrates al inmigrante ni abuses de él... No hagas daño ni al huérfano ni a la viuda porque si lo haces, ellos clamarán a mí y lo los atenderé. Mi ira se encenderá contra vosotros y haré que muráis a espada.



En la Escritura el inmigrante, el huérfano y la viuda son una manera genérica de describir al necesitado, al vulnerable, a aquel que, dada su situación carece de protección y de una red de apoyo. En una época cuando los servicios sociales no existían y donde el estado no proveía ningún tipo de cobertura para las personas necesitadas, el Señor indica que Él es el garante de sus derechos y pone sobre su pueblo la responsabilidad de cuidar de ellos.



Santiago, el hermano de Jesús, en su carta a las iglesias indica que la auténtica religión consiste en tener cuidado de las necesidades de los huérfanos y las viudas y, del mismo modo, Juan indica en su primera carta que de nada le sirven al necesitado nuestras buenas palabras.



Tal vez nadie lo plasmó con tanta fuerza e intensidad como Jesús en Mateo 25, donde la atención al necesitado es la medida con que seremos evaluados el día del juicio final y donde esa misma atención, o la falta de ella, se considera algo que se le hace o se le omite al mismo Jesús.


Somos, pues, llamados a imitar al Dios que es garante del necesitado, y que considera nuestra actitud hacia el mismo la base para nuestro juicio y también la medida de nuestro amor y entrega a Él.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada