LECTURA DILLUNS 1/1/18: 1ª Samuel 1 i Mateo 13: 1-9

Dilluns 1 de Gener

1ª Samuel 1

1 A les muntanyes d'Efraïm hi havia un home que es deia Elcanà. Era del clan dels sufites del poble de Ramà. Era fill de Jeroham, fill d'Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraïmita. 2 Tenia dues dones: l'una es deia Anna i l'altra Peninnà. Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap. 3 Cada any, Elcanà pujava a Siló per adorar el Senyor de l'univers i oferir-li un sacrifici. A Siló oficiaven, com a sacerdots del Senyor, Ofní i Pinhàs, els dos fills d'Elí.

4 Va arribar el dia que Elcanà oferia la seva víctima. Elcanà tenia el costum de donar a la seva muller Peninnà i als seus fills i filles les porcions corresponents; 5 però a Anna li reservava la part millor, perquè l'estimava molt, encara que el Senyor l'havia deixada estèril. 6 La seva rival no parava d'humiliar-la retraient-li que el Senyor l'hagués deixada sense fills. 7 Cada any passava el mateix, quan Anna pujava al santuari del Senyor.

També aquella vegada Peninnà mortificava Anna. Llavors Anna va esclatar en plors, i no volia menjar. 8 Elcanà, el seu marit, li digué:

--Anna, per què plores i no menges? Per què estàs tan trista? No valc per a tu més que deu fills?

9 En acabar l'àpat a Siló, Anna es va dirigir al santuari del Senyor. El sacerdot Elí s'estava assegut en un tamboret a l'entrada del santuari. 10 Ella, plena d'amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor 11 i li va fer una prometença:

--Senyor de l'univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t'oblides de la teva serventa i em dónes un fill, te l'oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.

12 Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca. 13 Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda, 14 i li digué:

--¿En tens per a molt, d'estar aquí borratxa? Vés a dormir el vi que portes!

15 Anna va respondre:

--No, senyor meu. Sóc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. Tan sols obria el cor al Senyor. 16 No prenguis la teva serventa per una qualsevol. M'expressava així perquè estic molt trista i abatuda.

17 Elí va dir:

--Vés-te'n en pau i que el Déu d'Israel et concedeixi allò que li has demanat.

18 Ella respongué:

--Senyor meu, que tingui sempre el teu favor!

Anna se'n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d'abans.

19 L'endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se'n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d'ella. 20 Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L'havia demanat al Senyor.»

21 Elcanà, el seu marit, tornà a pujar a Siló amb tota la família per oferir el sacrifici de cada any i complir així la seva prometença. 22 Però Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit:

--Quan hauré desmamat el nen, ja l'hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més.

23 Elcanà, el seu marit, li digué:

--Fes com et sembli millor: queda't aquí fins que l'hagis deslletat. Que el Senyor acabi de complir la seva paraula!

Anna es va quedar, doncs, i va criar el seu fill fins que l'hagué desmamat.

24 Un cop deslletat, tot i que era tan petit, se'l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló. També es va endur un toro de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi. 25 Allà immolaren el toro i van presentar el nen a Elí. 26 Anna li digué:

--Tan cert com vius, senyor meu: jo sóc aquella dona que s'estava dreta aquí mateix suplicant al Senyor. 27 Jo pregava per tenir aquest infant, i el Senyor m'ha concedit allò que li havia demanat. 28 Per això ara el dono com a ofrena al Senyor: el dono al Senyor per tota la vida.

Llavors Samuel es va prosternar davant el Senyor.

Parábolas. El sembrador. Mateo 13: 1-9

1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

--Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.

9 »Qui tingui orelles, que escolti.

Los estudiosos de la Biblia concuerdan que esta fue la primera parábola que usó Jesús. El Maestro estaba enseñando desde una barca y es muy posible que estuviera en aquellos precisos momentos viendo a un campesino sembrar sus campos y aquello le inspirara sus palabras. Tradicionalmente ha habido un amplio consenso que afirma que la parábola trata acerca de la actitud del corazón que recibe la Palabra de Dios. En este sentido, cada tipo de terreno representaría un arquetipo de ser humano y su posicionamiento frente al Señor y su mensaje. Refuerza esta idea el hecho de que el mismo Jesús interpretara la parábola para sus discípulos y lo hiciera siguiendo esas líneas.

El borde del camino. Los campos de cultivo en Palestina estaban rodeados de caminos que servían para acceder a las diferentes parcelas. Cualquier persona, fuera o no propietaria, tenía derecho a circular por los mismos. Consecuentemente, cualquier semilla que cayera sería pisoteada por los transeúntes. En ese tipo de terreno es imposible que la semilla pueda germinar, Satanás, como afirma Jesús, rápidamente la hace desaparecer.

El terreno pedregoso. Literalmente la idea no es que el campo estuviera lleno de piedras, más bien se trata de terreno rocoso recubierto de una delgada capa de tierra que hace imposible que nada pueda arraigar pues carece de la suficiente profundidad. Jesús indica que al carecer de anclajes, cuando vienen las primeras dificultades propias de la vida la semilla muere.

Los cardos. Las plantas espinosas son increíblemente fuertes y resistentes y donde ellas están, si no son removidas, ahogan todo tipo de buena semilla que desee fructificar. Jesús nos dice que un corazón lleno de otros intereses, prioridades y preocupaciones no es el terreno donde su Palabra dará fruto. Todo lo anterior la ahogará sin remedio.

La tierra fértil. Esta tierra da fruto y multiplicado. Cuando tomamos el texto de la parábola en los diferentes evangelios vemos que nos ayuda a entender mejor las tres características de un corazón dispuesto y fértil para el mensaje. Mateo 13:23 nos señala la primera: "Presta atención". No simplemente lo escucha, se esfuerza por entender el significado y las implicaciones. Marcos 4:20 menciona la segunda característica: "Lo recibe", es decir, lo hace propio, acepta sus directrices. Finalmente en Lucas 8:15 encontramos la tercera característica: "La guardan", que tiene un significado de obediencia y aplicación en la vida; por esa razón produce fruto.

La aplicación para nuestra vida es simple, llana y directa ¿Qué tipo de suelo es nuestro corazón cuando nos acercamos a la Palabra o la recibimos por medio de otros?