LECTURA DISSABTE 6/1/18: 1ª Samuel 6 i Mateu 13: 33


Dissabte 6 de Gener

1ª Samuel 6
L'arca del Senyor feia ja set mesos que era a la plana filistea quan els filisteus van convocar els sacerdots i els endevins per demanar-los:
--Què n'hem de fer, de l'arca del Senyor? Digueu-nos com podríem fer-la retornar al seu lloc.
Ells respongueren:
--Si retorneu l'arca del Déu d'Israel, no l'envieu pas tota sola, sinó acompanyada d'una ofrena que serveixi de reparació. Llavors us posareu bons, i sabreu per què el poder de la mà del Déu d'Israel no es retirava de vosaltres.
Els preguntaren:
--Quina ofrena hem de presentar?
Ells van respondre:
--Cinc morenes d'or i cinc rates d'or, segons el nombre dels primers magistrats de les ciutats filistees, ja que l'epidèmia ha afectat no solament el poble en general sinó fins i tot els primers magistrats de les cinc ciutats. Feu unes figuretes de les vostres morenes i d'aquestes rates que devasten el país, i així donareu glòria al Déu d'Israel. Potser aleshores el poder de la seva mà es retirarà de vosaltres, dels vostres déus i de la vostra terra. Què en trauríeu d'endurir el vostre cor, com van fer els egipcis i el faraó? ¿No els va tractar Déu amb duresa fins que deixaren sortir els israelites i aquests se'n pogueren anar? Ara, doncs, afanyeu-vos a fer un carro nou, agafeu dues vaques que estiguin criant i no hagin portat mai el jou i junyiu-les al carro, però torneu a l'estable els seus vedells. Després preneu l'arca del Senyor i carregueu-la al carro, i al costat d'ella, dins una caixeta, poseu-hi les figuretes d'or que oferiu com a reparació. Després deixeu que el carro se'n vagi. Però fixeu-vos-hi bé: si l'arca agafa el camí del seu país i puja a Bet-Xèmeix, vol dir que és ella la causa d'aquest gran desastre; si no l'agafa, sabrem que no és la mà del Senyor la que ens ha castigat, sinó que tot ha estat casual.
10 Així ho va fer aquella gent. Van prendre dues vaques que criaven, les van junyir al carro i van tancar els vedellets a l'estable. 11 Carregaren l'arca del Senyor, i també la caixeta amb les rates d'or i les figuretes de les morenes. 12 Les vaques se'n van anar de dret pel camí de Bet-Xèmeix. Avançaven per la bona ruta, tot mugint però sense desviar-se ni a dreta ni a esquerra. Els primers magistrats de les ciutats filistees van anar caminant darrere d'elles, fins al terme de Bet-Xèmeix.
13 La gent de Bet-Xèmeix segava el blat a la vall. Van alçar els ulls i, en veure l'arca, tingueren una gran alegria. 14 El carro va arribar fins al camp de Jehoixua de Bet-Xèmeix i es va aturar en un indret on hi havia una gran pedra. Els de Bet-Xèmeix, després de fer llenya de la fusta del carro, van oferir les vaques en holocaust al Senyor. 15 Els levites havien descarregat l'arca del Senyor i la caixeta que hi havia al costat amb les figuretes d'or, i ho havien posat tot sobre la gran pedra. Aquell dia els de Bet-Xèmeix van oferir holocaustos i altres sacrificis al Senyor. 16 Els cinc primers magistrats de les ciutats filistees, després de veure tot això, se'n tornaren a Ecron el mateix dia.
17 Les morenes d'or que els filisteus van pagar al Senyor com a reparació eren: una per Asdod, una per Gaza, una per Ascaló, una per Gat i una per Ecron. 18 Les rates d'or eren tantes com les poblacions filistees governades pels seus cinc primers magistrats, tant ciutats fortificades com poblacions sense muralles; els seus límits arribaven fins a la gran pedra on van col·locar l'arca del Senyor. Aquesta pedra és encara, fins al dia d'avui, al camp de Jehoixua de Bet-Xèmeix.
19 Uns homes de Bet-Xèmeix van morir perquè havien mirat dins l'arca del Senyor: eren setanta homes dels cinquanta mil en edat adulta. El poble va fer dol per la gran plaga amb què el Senyor els havia castigat. 20 Deien els de Bet-Xèmeix:
--Qui podrà resistir davant el Senyor, aquest Déu sant? On podríem enviar l'arca, perquè se'n vagi d'enmig nostre?
21 Llavors van enviar missatgers als de Quiriat-Jearim per dir-los:
--Els filisteus ens han tornat l'arca del Senyor. Baixeu i emporteu-vos-la!


Parábolas. Levadura. Mateo 13: 33

33 Els digué una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.


Una pequeña porción de levadura tiene la capacidad de hacer fermentar toda la masa. Jesús utiliza esta parábola que era perfectamente comprensible para todos sus oyentes. En todas las casas de Palestina este proceso se repetía una y otra vez y, por tanto, las palabras del Maestro tenían la capacidad de generar poderosas imágenes mentales en los oyentes. Las personas podían reproducir en sus mentes el proceso de una ínfima cantidad de levadura produciendo una imperceptible pero continuada influencia sobre la masa de harina hasta hacerla fermentar. 

Jesús afirma que así trabaja el Reino de Dios, de una forma callada y a menudo imperceptible ejerciendo una influencia sobre su entorno. Miremos las sociedades desarrollados en las que nos ha tocado vivir. Tenemos sistemas de educación y sanidad pública, leyes, derechos humanos, protección a los más desvalidos y necesitados, instituciones para cuidar de huérfanos, moribundos y discapacitados. Hay un continuo y creciente acceso en todo el mundo a la educación, la sanidad y la alimentación. Tenemos instituciones que vigilan a los gobiernos y los denuncian si estos pisan los derechos humanos. Todavía queda ¡Sin ninguna duda! muchísimo por hacer. Sin embargo, si comparamos la situación actual con la del mundo en el que nació Jesús no podemos sino afirmar que ha habido una mejora real. Pero estoy convencido que todos estos, aunque insuficientes, progresos vienen de la mano del cristianismo, de sus principios y valores y de aquellos cristianos que con su vida y trabajo han sido levadura en su sociedad. 

Pero también hay una aplicación personal de esta parábola. La masa no puede cambiar si no es debido a la acción de un agente externo, la levadura. Nosotros, como seres humanos, no podemos, por más que lo intentemos, cambiar si no hay una influencia externa; la presencia de Jesús, el Hijo de Dios, viviendo en nuestras vidas por medio de su Espíritu Santo. Él es la única levadura que puede transformar nuestra vida; es el único que puede cambiar nuestro corazón. No olvidemos que como Él mismo afirma, es el corazón donde radica nuestro problema y, del mismo modo que la levadura actúa desde el interior, así Jesús debe actuar desde nuestro interior, desde la raíz de los problemas.

Sólo hay una pequeña pero brutal diferencia. La harina no puede resistirse a la influencia de la levadura, pero nosotros si podemos resistirnos a la influencia de la levadura espiritual en nuestras vidas.

¿Qué evidencias hay que la levadura de Jesús está transformando tu vida? ¿Qué tipo de resistencia le estás ofreciendo? ¿Qué piensas hacer al respecto?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada