LECTURA DIMECRES 3/1/18: 1ª Samuel 3 i Mateo 13: 24-30


Dimecres 3 de Gener

1ª Samuel 3

El noi Samuel vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres d'Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió. Elí anava perdent la vista; gairebé no hi veia.
Una nit, Elí se n'havia anat a dormir a la seva cambra. Samuel dormia al santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. Abans que s'apagués la llàntia del santuari de Déu, el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué:
--Sóc aquí.
Va anar corrents cap on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat. Torna-te'n a dormir.
Ell se'n tornà a dormir. Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat, fill meu. Torna-te'n a dormir.
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel:
--Vés, torna-te'n a dormir i, si algú et cridava, digues: "Parla, Senyor, que el teu servent escolta."
Samuel se'n tornà al seu lloc a dormir. 10 El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades:
--Samuel, Samuel!
Ell va respondre:
--Parla, que el teu servent escolta.
11 Llavors el Senyor digué a Samuel:
--Estic a punt de fer una cosa tan enorme a Israel que tothom qui ho senti quedarà esbalaït. 12 Aquell dia executaré contra Elí i contra la seva família tot el que he sentenciat. Ho començaré i ho acabaré. 13 Li anuncio que, per culpa d'ell, condemno per sempre la seva família; ell sabia que els seus fills no em tenien cap respecte i els ha deixat fer. 14 Per això he jurat a la casa d'Elí que ni sacrificis ni ofrenes no podran expiar mai la seva culpa.
15 Samuel se'n tornà a dormir. A punta de dia es va llevar i obrí les portes del santuari del Senyor. Tenia por d'explicar la visió, 16 però Elí el va cridar:
--Samuel, fill meu.
Ell li respon:
--Sóc aquí.
17 Elí li diu:
--Quin missatge t'ha donat el Senyor? No m'ho amaguis, t'ho demano. Que Déu faci caure al teu damunt tota mena de mals si m'amagues res del que t'ha comunicat!
18 Llavors Samuel li va comunicar tot el missatge, sense amagar-li res. Elí digué:
--Ell és el Senyor: que faci el que li sembli bé.
19 Samuel es va fer gran. El Senyor era amb ell i feia que es complís tot el que li anunciava. 20 Tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, reconeixia que Samuel era un autèntic profeta del Senyor. 21 El Senyor continuava manifestant-se a Siló. Allà es revelava a Samuel per mitjà de la seva paraula.
Parábolas. Trigo y cizaña. Mateo 13: 24-30

24 Després els proposà aquesta altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:
»--Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:
»--Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»--¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:
»--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."
Sembrar un campo de trigo con cizaña era una acción deleznable y una manera de hacer mucho daño a otra persona. Este tipo de acción -que fácilmente podría hacerse de forma impune- debía de ser tan frecuente que incluso en el imperio romano existían leyes que castigaban ese tipo de conductas. Cuando Jesús está usando esta parábola tiene una relevancia total para sus oyentes. Ambas semillas son muy parecidas y en sus primeros estadios de crecimiento es imposible diferenciarlas. No importa cuán competente fuera el campesino, no había manera humana de diferenciarlas y una vez que podían serlo el problema persistía; las raíces de ambas plantas se habían mezclado de tal modo que era imposible arrancar la cizaña sin dañar el trigo. No había más remedio que dejar crecer ambas. Sin embargo, incluso hasta el final el problema persistía. Los granos de la cizaña son semi venenosos y, por tanto, la separación de ambos era precisa para evitar problemas serios de salud.

Jesús usa esta parábola para hablarnos del Reino de Dios y la primera aplicación que podemos entresacar es que en el mismo crecerán, de forma inevitable, juntos tanto el trigo como la cizaña; ambos mezclados y ambos presentes. Una segunda aplicación es la dificultad de distinguir entre ambas cosas, es mucho más complejo de lo que a simple vista parece, es fácil cometer errores que, en definitiva, lo que hacen es dañar la cosecha. Creo que por esta razón Jesús afirmó: "No juzguéis para que no seáis juzgados". ¡Ciertamente! Es fácil cometer errores de juicio. Es fácil hacernos ideas de las personas desconociendo toda la información y todo el trasfondo. Es fácil olvidarnos de que no todo es lo que parece. Aplicado a nuestra propia vida tal vez nos hemos sentido juzgados por personas que desconocían nuestra realidad única y singular, nuestras circunstancias particulares y, por tanto, nos hemos sentido injustamente tratados.

Esta parábola nos invita a dejar el juicio al Señor quien es el único que conoce el corazón del ser humano. Ante el riesgo de dañar la cosecha es mejor dejarlo en manos del experto. Porque esta parábola también nos enseña que al final habrá juicio, al final el amo del campo separará el trigo de la cizaña pero mientras esto sucede nos pide a nosotros paciencia.

¿Cómo te puede ayudar esta parábola a evitar juicios precipitados que dañen a otros?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada