LECTURA DILLUNS 8/1/18: 1ª Samuel 7 i Mateu 13: 44


Dilluns 8 de Gener

1ª Samuel 7
Els de Quiriat-Jearim es van fer càrrec de l'arca del Senyor. La van instal·lar a casa d'Abinadab, dalt el tossal, i consagraren el fill d'aquest, Elazar, perquè custodiés l'arca del Senyor.
Ja feia molt de temps, uns vint anys, que l'arca havia estat instal·lada a Quiriat-Jearim. Llavors tot el poble d'Israel va acudir al Senyor. Samuel els va dir:
--Si us convertiu al Senyor de tot cor, heu de treure d'enmig vostre els déus dels estrangers i també les Astartes. Poseu el vostre cor en el Senyor i adoreu-lo a ell sol, i ell us salvarà del poder dels filisteus.
Els israelites, doncs, van treure les estàtues dels Baals i les Astartes i van adorar únicament el Senyor.
Samuel digué:
--Aplegueu tot Israel a Mispà i pregaré per vosaltres al Senyor.
Es van aplegar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i l'abocaren davant el Senyor. Aquell dia van celebrar un dejuni. I deien:
--Hem pecat contra el Senyor.
Així Samuel va ser jutge dels israelites a Mispà.
Quan els filisteus van sentir a dir que els israelites s'havien concentrat a Mispà, els cinc primers magistrats de les ciutats filistees van pujar per atacar Israel. Els israelites, en saber-ho, van tenir por dels filisteus i digueren a Samuel:
--No callis ni te'n vagis! No paris de clamar al Senyor, el nostre Déu, a favor nostre: que ell ens salvi de les mans dels filisteus!
Samuel va prendre un anyell de llet i el va sacrificar tot sencer en holocaust al Senyor. Va clamar al Senyor a favor d'Israel i el Senyor l'escoltà. 10 Mentre Samuel oferia l'holocaust, els filisteus s'acostaren per atacar Israel. Però el Senyor va desencadenar aquell dia una gran tronada contra els filisteus, que es van esverar i perderen la batalla. 11 Els israelites sortiren de Mispà, perseguiren els filisteus i els anaren derrotant fins més avall de Betcar. 12 Llavors Samuel va fer erigir una pedra entre Mispà i Xen i l'anomenà Eben-Aèzer (que significa «roca de l'ajuda»), perquè deia: «Fins aquí ens ha ajudat el Senyor.»
13 Els filisteus van quedar humiliats i ja no tornaren a fer més incursions pel territori d'Israel. Durant tota la vida de Samuel, el Senyor va fer sentir als filisteus el poder de la seva mà, 14 i les poblacions que els filisteus havien pres a Israel tornaren a ser israelites, des d'Ecron fins a Gat. Així va ser alliberat tot el territori d'Israel que estava en poder dels filisteus. I també hi hagué pau entre Israel i els amorreus.
15 Samuel va ser jutge d'Israel tota la seva vida. 16 Any rere any anava passant per Betel, Guilgal i Mispà, i en tots aquests llocs administrava justícia a Israel. 17 Després tornava a Ramà, on tenia la casa. Des d'allí governava Israel, i va dedicar-hi un altar al Senyor.


Parábolas. Tesoros escondidos. Mateo 13: 44
»Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
El poder de las parábolas reside en su capacidad de generar poderosas imágenes mentales en los oyentes; apelan a realidades que las personas vivían y con facilidad podían hacer una conexión espiritual. Encontrar un tesoro en las tierras que habitó Jesús no era tan descabellado como a nosotros, que tenemos entidades bancarias, nos puede parecer. La tierra de Israel fue lugar de paso y conflicto de los principales imperios mundiales. Egipcios, asirios, babilonios, persas, griegos y romanos se disputaron una y otra vez esas  tierras. Los saqueos de la población local eran constantes y, a menudo, enterrar los bienes era la única manera de protegerlos de la rapiña de los diferentes ejércitos. Existían incluso usos y costumbres acerca de la propiedad de los tesoros encontrados al excavar. Por tanto, los oyentes de Jesús podían entender lo que el Maestro decía. ¿Qué estarías dispuesto a hacer si encontrarás un tesoro?



La parábola nos dice que aquel hombre que halló el tesoro estaba dispuesto a todo para conseguirlo. Para él era tan importante que lleno de alegría invirtió todo lo que tenía para comprar el terreno y hacerse con la propiedad del hallazgo. Para mí no es difícil encontrar eco de otras palabras de Jesús en esta historia: "Donde esté tu tesoro allá estará tu corazón". O del apóstol Pablo: "Todo lo considero basura por el privilegio de conocer a Cristo". 



La aplicación es fácil de ver ¿Cuán valioso en la práctica es el Reino de Dios para mí? Ahora no estoy hablando de la iglesia local; me estoy refiriendo al propósito universal del Señor de restaurar todas las cosas, incluida la humanidad, al estado previo a la gran catástrofe universal que supuso el pecado, la rebelión del ser humano contra Dios y su autoridad, evento que ha causado el tipo de mundo en que vivimos y el tipo de personas que somos. ¿Cuál es el tesoro de mi vida? Es fácil detectarlo mirando hacia dónde va mi tiempo, mis energías, mis esfuerzos, mis anhelos, mis ansiedades, mis desvelos. La realidad no engaña; a pesar de su crudeza siempre es nuestra amiga porque nos enfrenta con lo que somos y aceptarla es el primer y necesario paso para cualquier cambio.



¿Dónde está tu auténtico tesoro? ¿Qué te enseña sobre ti mismo la respuesta que has dado?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada