Escolta, Senyor, una causa justa
17 (16)
17 (16)
1 Pregària. Del recull de David.
Escolta, Senyor, una causa justa,
escolta el meu plany.
Estigues atent a la meva pregària:
surt de llavis que no enganyen.
2 Sentencia tu mateix la meva causa:
els teus ulls veuran qui té raó.
3 Has vingut de nit a escorcollar-me el cor,
m'has provat al foc i no m'has trobat fals.
La llengua no se me'n va com a tants d'altres,
4 he observat les teves paraules,
no abandono els camins prescrits.
5 Els meus passos segueixen les teves rutes,
els meus peus s'hi mantenen segurs.
6 T'invoco, Déu meu, i sé que em respons;
estigues atent, escolta el que et demano.
7 Que m'ajudi el teu amor admirable,
tu que salves dels enemics
els qui s'arreceren als teus braços.
8 Guarda'm com la nineta dels ulls,
empara'm a l'ombra de les teves ales,
9 on no m'abasti l'injust que m'assalta,
els enemics mortals que m'envolten.
10 Els seus cors són insensibles,
i els seus llavis, insolents.
11 Se m'acosten, ja m'encerclen,
em miren per tombar-me per terra,
12 com lleons delerosos per la presa,
com lleons emboscats en els matolls.
13 Alça't, Senyor! Planta'ls cara i doblega'ls!
Que la teva espasa salvi de l'injust la meva vida!
14 Que la teva mà, Senyor, em salvi dels mortals,
dels qui encara viuen en el món.
Que s'embafin del destí que els reserves,
que els seus fills en quedin saciats
i que en deixin als seus néts les engrunes.
15 Jo et veuré, perquè la meva causa és justa.
Quan em desvetlli, et contemplaré fins a saciar-me'n.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada