En tu, Senyor, m'emparo
31 (30)
31 (30)
1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.
2 En tu, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.
Treu-me del perill, tu que ets bo,
3 escolta'm, no triguis a alliberar-me;
sigues el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
4 Ets per a mi penyal i plaça forta;
guia'm, encamina'm per amor del teu nom,
5 treu-me del llaç que m'han parat,
ets tu qui em defensa.
6 Confio el meu alè a les teves mans;
tu, Senyor, Déu fidel, m'has rescatat.
7 Detesto els qui veneren els déus falsos;
jo confio en el Senyor.
8 Amb quin goig celebraré el teu amor!
T'has adonat del meu sofriment,
has vist en perill la meva vida
9 i no m'has deixat caure a les mans de l'enemic;
és ample el lloc on fas descansar els meus peus.
10 Compadeix-te de mi, Senyor,
que la desgràcia ha caigut damunt meu!
De tristor se'm consumeixen els ulls,
el cor i les entranyes.
11 La meva vida s'esgota en les penes;
els meus anys, en el dolor;
decau el meu vigor de tant sofrir,
se'm consumeixen les forces.
12 Sóc la befa de tots els enemics
i, més encara, dels veïns;
els coneguts s'esglaien de veure'm:
fuig de mi el qui em troba pel carrer.
13 S'han oblidat de mi com si fos mort,
com una eina que no és bona per a res.
14 Sento com parla la gent,
em veig amenaçat de tots costats,
han pres un acord contra mi,
han decidit la meva mort.
15 Però jo confio en tu, Senyor,
et dic: «Ets el meu Déu,
16 tens a les mans el meu destí.»
Allibera'm dels enemics que em persegueixen.
17 Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,
salva'm per l'amor que em tens.
18 Senyor, jo t'invoco: que no en tingui un desengany.
Però que quedin decebuts els injustos
en el silenci de la terra dels morts;
19 que callin per sempre els llavis mentiders,
que parlen contra el just amb insolència,
desafiant i menyspreant.
20 Que n'és, de gran, la felicitat
que has reservat als teus fidels!
La dónes als qui s'emparen en tu,
i tothom ho pot veure.
21 Els amagues a la teva presència,
lluny de les intrigues humanes;
els aixoplugues a casa teva,
lluny dels atacs de males llengües.
22 Beneït sigui el Senyor.
És admirable l'amor que em té
dins la ciutat emmurallada.
23 Jo deia, veient-me perdut:
«M'has allunyat de la teva presència.»
Però tu has escoltat la meva súplica
quan implorava el teu auxili.
24 Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!
El Senyor guarda els qui creuen en ell,
però castiga els orgullosos sense plànyer-los.
25 Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada