LECTURA 11/6/13 SALM: 18

T'estimo, Senyor, força meva

18 (17)

1 Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor. Càntic que va dedicar al Senyor quan l'hagué salvat del poder de tots els seus enemics i de les mans de Saül. David va dir:

2 T'estimo, Senyor, força meva!

3 Senyor, ets roca i muralla que em deslliura;

Déu meu, penyal on m'emparo,

escut i baluard, força que em salva!

4 Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:

ell em salva dels enemics.

5 Els llaços de la mort m'envoltaven,

sentia l'esglai dels torrents de Belial;

6 m'estrenyia la mort amb els seus llaços,

davant mateix tenia els seus paranys.

7 En veure'm en perill, clamo al Senyor,

crido socors al meu Déu;

des del seu palau, ell escolta el meu clam,

el meu crit li arriba al cor.

8 Llavors la terra s'estremí i tremolà,

cruixiren els fonaments de les muntanyes,

trontollaren quan ell es va indignar.

9 El seu respir treia glops de fum,

li sortia de la boca un foc devorador,

tot ell llançava brases.

10 Decantà la volta del cel i baixà,

tenia sota els peus una negra nuvolada;

11 endut sobre les ales dels vents,

volava amb un querubí per carrossa.

12 L'envoltava un pavelló de fosca,

aigua tenebrosa i espessa nuvolada;

13 els núvols, davant el seu esclat,

es tornaven brases roents i calamarsa.

14 El Senyor, dalt al cel, féu esclatar la tronada,

l'Altíssim féu retrunyir la seva veu,

envià calamarsa i brases roents;

15 disparava pertot les seves fletxes,

fulminava a grapats els seus llamps.

16 Llavors va aparèixer el fons del mar,

els fonaments de la terra quedaren descoberts,

en sentir el crit del reny del Senyor

i el bufec terrible del seu respir.

17 Des de dalt allargà la mà i m'agafà,

i em tragué fora de l'aiguat;

18 m'alliberà d'enemics poderosos,

d'adversaris més forts que no pas jo.

19 Un mal dia van sortir-me al pas,

però el Senyor vingué a sostenir-me;

20 em féu sortir a camp obert,

m'alliberà perquè m'estimava.

21 El Senyor recompensa la meva innocència,

em premia perquè tinc pures les mans;

22 jo segueixo els seus camins,

no sóc culpable d'allunyar-me del meu Déu.

23 Sempre tinc presents els seus preceptes,

mai no em desvio dels seus decrets;

24 em porto amb ell honradament

i em guardo de tota culpa.

25 Així el Senyor recompensa la meva innocència,

em premia perquè, als seus ulls, tinc pures les mans.

26 Tu ets bo amb l'home bo,

ets honrat amb l'home honrat;

27 ets sincer amb el sincer,

però, amb l'astut, ets sagaç.

28 Tu salves el poble humiliat

i fas abaixar els ulls als superbs.

29 Tu, Senyor, em mantens la llàntia encesa,

Déu meu, claror en les meves nits.

30 Fiant-me de tu, escometo els enemics,

fiant-me del meu Déu, assalto la muralla.

31 Els camins de Déu són segurs,

les promeses del Senyor són de bona llei;

és escut de tothom qui s'hi empara.

32 Qui és Déu sinó el Senyor?

Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu?

33 És ell qui m'ha armat de valentia

i m'ha mostrat el camí just.

34 Em dóna peus lleugers com els dels cérvols

i em manté invencible dalt dels cims;

35 m'ensinistra les mans a combatre,

i els braços, a tensar la ballesta.

36 Em dónes per defensa el teu escut,

em sosté la teva dreta,

em fa gran el teu favor.

37 Condueixes els meus peus per camins amples,

i els meus passos no flaquegen.

38 Persegueixo els enemics fins que els atrapo,

no torno sense haver-los abatut;

39 els venço i no poden alçar-se,

cauen sota els meus peus.

40 M'has armat de valentia per a combatre,

doblegues els rebels sota meu,

41 fas fugir del meu davant els enemics,

extermino els meus adversaris.

42 Criden auxili, i ningú no els salva;

clamen al Senyor, i no els respon;

43 els desfaig com la pols al bat del vent,

els trepitjo com el fang dels carrers.

44 M'alliberes dels avalots del poble

i em fas sobirà d'altres nacions;

es posa al meu servei un poble que no coneixia.

45 Els estrangers, així que em senten,

se'm sotmeten i m'obeeixen;

46 desesmats i engrillonats,

s'acosten fent tentines.

47 Viu el Senyor! Beneït sigui el meu penyal!

Sigui enaltit el Déu que em salva!

48 Déu em concedeix de fer justícia

i sotmet els pobles al meu guiatge.

49 Tu m'alliberes de l'assalt dels enemics,

em fas triomfar dels qui s'alcen contra mi;

em salves dels homes violents.

50 Per això et lloaré entre les nacions,

cantaré al teu nom, Senyor:

51 «Ell dóna grans victòries al seu rei,

mostra l'amor que té al seu Ungit,

a David i al seu llinatge per sempre.»