Guarda'm, Déu meu, en tu trobo refugi
16 (15)
16 (15)
1 Poema del recull de David.
Guarda'm, Déu meu,
en tu trobo refugi.
2 Jo dic al Senyor: «Ets el meu sobirà,
ningú com tu no em fa feliç.»
3 Ells adoren els déus d'aquesta terra,
divinitats que jo també estimava;
4 multipliquen els seus ídols,
van darrere els falsos déus.
Però jo no els oferiré més sacrificis,
els meus llavis no pronunciaran els seus noms.
5 Senyor, heretat meva i calze meu,
tu m'has triat la possessió;
6 la part que m'ha tocat és deliciosa,
m'encisa la meva heretat.
7 Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny.
Fins a les nits instrueix el meu cor.
8 Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
9 El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
10 no abandonaràs la meva vida enmig dels morts
ni deixaràs caure a la fossa el qui t'estima.
11 M'ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
al teu costat, delícies per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada