El cel parla de la glòria de Déu 1
9 (18)
9 (18)
1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.
2 El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
3 Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.
4 Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
5 el seu anunci s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
Déu ha posat en el cel un pavelló per al sol,
6 i el sol en surt com un espòs de la cambra;
radiant com un atleta que es llança a la cursa,
7 surt d'un extrem del cel i volta fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.
8 És perfecta la llei del Senyor,
l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.
9 Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
10 Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
11 Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.
12 El teu servent hi troba la claror,
és molt profitós d'observar-los.
13 Però qui s'adona d'una falta involuntària?
Disculpa allò que em passa inadvertit!
14 Preserva el teu servent de l'orgull,
que no s'apoderi de mi;
així seré irreprensible,
i net d'una gran culpa.
15 Que et complaguin les paraules dels meus llavis
i que et siguin agradables els pensaments del meu cor,
Senyor, penyal meu, redemptor meu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada