LECTURA DILLUNS 1/5/17 MARC 13 i SALM 110

Dilluns 1 de Maig

Marc 13

1 Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li diu: 

--Mestre, mira quines pedres i quines construccions!

2 Jesús li respon:

--Veus aquestes grans construccions? No en quedarà pedra sobre pedra: tot serà enderrocat.

3 Després, mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Pere, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part:

4 --Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de complir-se.

5 Aleshores Jesús els va dir:

--Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. 6 En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i enganyaran molta gent. 7 Quan sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres, no us alarmeu: cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. 8 Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà terratrèmols pertot arreu, hi haurà fam. Així començaran els dolors d'infantament.

9 »Vosaltres mateixos estigueu alerta. Per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i compareixereu davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells: 10 cal que, abans de la fi, la bona nova de l'evangeli sigui anunciada a tots els pobles. 11 I quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allò que us sigui inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit Sant. 12 Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. 13 Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.

14 »Quan veureu l'abominació devastadora instal·lada on no hauria d'estar —que el lector ho comprengui!—, llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 15 el qui sigui al terrat, que no baixi ni entri a casa seva per endur-se'n res, 16 i el qui sigui al camp, que no se'n torni a recollir el mantell. 17 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! 18 Pregueu que això no passi a l'hivern. 19 Perquè aquells dies seran d'una gran tribulació, com no n'hi ha haguda cap des que Déu va crear el món fins ara ni tornarà a haver-n'hi cap més. 20 I si el Senyor no hagués decidit d'escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als seus elegits, els escurçarà.

21 »En aquell moment, si algú us deia: "El Messies és aquí" o "És allà", no us ho cregueu. 22 Perquè sortiran falsos messies i falsos profetes, que faran senyals i prodigis per esgarriar, si fos possible, els elegits. 23 Estigueu alerta: jo us ho he dit tot per endavant.

24 »Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; 25 les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.

26 »Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. 27 I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.

28 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 29 igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 30 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

32 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. 

33 »Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. 34 Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. 35 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; 36 no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. 37 El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

Salm 110

Tú eres sacerdote del Eterno.

Este poema es un salmo real. En el mismo el monarca es descrito en su doble condición de rey y sacerdote. Aunque originariamente fue concebido y escrito para un rey específico, sin embargo, siempre ha sido considerado como un salmo mesiánico, es decir, los que se aplican a Jesús de Nazaret y su papel como el ungido del Señor para liberarnos.
Prueba de que este salmo tiene ese carácter mesiánico es que en varios lugares del Nuevo Testamento es utilizado para referirse a Jesús y su misión. Así, podemos encontrar referencias a este poema en los evangelios, los Hechos de los Apóstoles y también en el libro de Hebreos.
Interesante, sin embargo, me ha llamado la atención el simple fragmento del versículo 4 que está reproducido al comienzo de esta entrada. Porque Jesús es sacerdote y rey pero, al mismo tiempo, se dice de nosotros los creyentes que somos un pueblo de reyes y sacerdotes.
El sacerdote, en el Antiguo Testamento, tenía una doble función. Por un lado, presentar a los hombres ante Dios e interceder por ellos. Por otra, presentar a Dios a los hombres. Esta es pues la función que hoy tengo atribuida, interceder por aquellos que no conocen a Dios y buscar la oportunidad de presentarles a Dios.
Al escribir estas líneas van pasando por mi mente tantos y tantos amigos y familiares no cristianos que necesitan de Jesús y de una relación personal con Él.

               

Un principio
Como sacerdotes tenemos la responsabilidad de interceder por los hombres y darles a conocer a Dios.