LECTURA DISSABTE 22/4/17 MARC 6 i SALM 105:23-45

Dissabte 22 d’Abril

Marc 6

1 D'allà, Jesús se'n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. 2 El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien: 

--D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? 3 ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?

I no eren capaços d'acceptar-lo. 4 Jesús els digué:

--Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.

5 I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. 6 I el sorprenia que no tinguessin fe.

Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.

7 Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes 8 i els instruïa dient:

--No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. 9 Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits.

10 I els deia encara:

--Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 11 Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.

12 Ells se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. 13 Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.

14 L'anomenada de Jesús s'havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien:

--És Joan Baptista que ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder d'obrar miracles.

15 D'altres deien:

--És Elies.

I d'altres:

--És un profeta, semblant als antics profetes.

16 Herodes, sentint tot això, deia:

--És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat.

17 En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s'havia casat. 18 Joan deia a Herodes:

--No t'és permès de conviure amb la dona del teu germà.

19 Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, 20 perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l'escoltava de bon grat.

21 L'ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l'exèrcit i als personatges importants de Galilea. 22 Durant el convit entrà la filla d'Herodies a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:

--Demana'm el que vulguis i t'ho donaré.

23 I li féu aquest jurament:

--Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.

24 La noia va sortir i preguntà a la seva mare:

--Què haig de demanar?

Ella li respongué:

--El cap de Joan Baptista.

25 La noia tornà a entrar, se'n va anar decidida cap al rei i li demanà:

--Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.

26 El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. 27 Immediatament, doncs, envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. 28 Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.

29 Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.

30 Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. 31 Ell els diu:

--Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica.

Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.

32 Se n'anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. 33 Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. 34 Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament.

35 Quan ja s'havia fet tard, els deixebles s'acostaren a dir-li:

--Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. 36 Acomiada la gent, i que vagin a les cases i als pobles del voltant a comprar alguna cosa per a menjar.

37 Però Jesús els respongué:

--Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

Ells li diuen:

--Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!

38 Jesús els pregunta:

--Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.

Ells ho miren i li diuen:

--Cinc pans i dos peixos.

39 Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l'herba verda. 40 La gent s'assegué en grups de cent i de cinquanta. 41 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. 42 Tots en van menjar i quedaren saciats. 43 Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. 44 D'aquells pans, n'havien menjat cinc mil homes.

45 Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l'altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. 46 Després d'acomiadar-los se'n va anar a la muntanya a pregar. 47 Al vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. 48 Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l'aigua, com si volgués passar de llarg. 49 Quan ells el veieren caminant sobre l'aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; 50 tots l'havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:

--Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

51 Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. 52 És que no havien entès allò dels pans: tenien el cor endurit.

53 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. 54 Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. 55 Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. 56 A tot arreu on arribava, pobles, viles o llogarrets, posaven els malalts a la plaça i li demanaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.

Salm 105: 23-45

Recurrid al Señor y su poder,
buscad siempre su rostro.
Recordad las maravillas que hizo,
sus prodigios y las sentencias de su boca.

Siempre hay que enfrentarse al futuro y no lamentarse por el pasado perdido.
Este salmo está enfocado en describir al Dios que salva. Lo hace por medio de cinco estrofas que enfatizan las fidelidad e intervención del Señor. La primera, se centra en los patriarcas, la segunda describe a José y cómo fue usado por Dios. La tercera, se centra en explicarnos el poder del Señor a través de las plagas de Egipto. En la cuarta, se nos habla del éxodo. Por fin, la quinta, se centra en la posesión de la tierra prometida.
Por tanto, es normal que el salmista anime al pueblo a recurrir al Señor y a su poder, a buscarlo en el momento de la dificultad y la prueba. Esto es precisamente lo que ha llamado mi atención de este salmo, que me proporciona un sencillo método para afrontar las dificultades de la vida, me da un proceso.
Si algo es consustancial a la experiencia humana es tener que vivir y experimentar problemas y dificultades. Forma parte de nuestra humanidad. Ahora bien, diferentes personas nos enfrentamos de diferentes maneras a las mismas. El creyente recibe en este salmo un valioso proceso para enfocarlas y vivir con ellas. Recurrir al Señor --> ¿Cómo? --> Buscando su rostro --> ¿Y qué hacemos para motivarnos? --> Recordar sus maravillas y prodigios --> ¿Algo más puede ayudar? --> Las sentencias de su boca --> es decir, sus promesas.

Un principio
Sigue la estrategia del Señor cuando enfrentas dificultades.