Divendres 28 dAbril
Marc 11
1 Quan s'acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles 2 amb aquest encàrrec:
--Aneu al poble que teniu al davant. Així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. 3 Si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: "El Senyor l'ha de menester, però de seguida us el tornarà."
4 Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat al costat d'una porta, fora al carrer, i el deslligaren. 5 Alguns dels qui eren allà els deien:
--Què feu, que deslligueu el pollí?
6 Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. 7 Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. 8 Molts van estendre els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que tallaven dels camps. 9 Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven:
-- Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! 10 Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel!
11 Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.
12 L'endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. 13 Veié de lluny una figuera que ja estava coberta de fullatge i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s'hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. 14 Llavors digué a la figuera:
--Que mai més ningú no mengi fruits teus!
I els seus deixebles van sentir aquestes paraules.
15 Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, 16 i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. 17 I els instruïa així:
--¿No diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d'oració per a tots els pobles" ? Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres !
18 Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.
19 I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.
20 Al matí, tot passant, van veure que la figuera s'havia assecat de soca-rel. 21 Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu:
--Mira, rabí! La figuera que vas maleir s'ha assecat.
22 Jesús els respon:
--Tingueu fe en Déu. 23 Si algú diu a aquesta muntanya: "Alça't i tira't al mar", sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, us asseguro que li serà concedit. 24 Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. 25 I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes. ( 26 )
27 Se'n tornaren a Jerusalem i, mentre Jesús caminava pel recinte del temple, l'anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables 28 i li preguntaren:
--Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?
29 Jesús els replicà:
--Us faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i us diré amb quina autoritat faig tot això. 30 El baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes? Contesteu-me.
31 Ells discutien i es deien:
--Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 32 Però tampoc no podem dir que venia dels homes!
Tenien por de la gent, perquè tothom estava convençut que Joan era realment un profeta.
33 Per això respongueren a Jesús:
--No ho sabem.
Llavors Jesús els diu:
--Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.
Salm 108
Mi corazón está
dispuesto, oh Dios.
Esta salmo comunitario es una expresión de confianza y súplica hacia el Señor. Los estudiosos de la Biblia han notado que este salmo es la combinación de dos salmos previos, o al menos, de partes de dos poemas anteriores, los salmos 57 y 60.
Al leerlo, me he sentido un poco distante de la realidad descrita en el mismo ya que está muy vinculada con la situación del pueblo de Israel. Sin embargo, desde el comienzo, y no sólo porque está al comienzo, me he sentido atrapado por la frase reproducida.
Habla de tener un corazón dispuesto, lo que equivale a tener una vida dispuesta hacia Dios. Me pregunté ¿Qué significa esto? Pues una vida atenta, disponible, entregada, lista, preparada para el Señor y, evidentemente, para sus planes y propósitos, porque seamos realistas, honestos y sinceros, la única manera de demostrar todo eso es a través de nuestro estilo de vida, de nuestro compromiso con los planes de Dios de restaurar el universo, con nuestra involucración activa en la construcción del Reino.
El corazón dispuesto está listo y comprometido para pagar los precios que sean necesarios, llevar a cabo los cambios precisos, modificar los estilos de vida, añadir nuevas valores, reestructurar las prioridades, todo para esta en línea con Dios, su carácter y su voluntad.
Como bien dice Santiago, la única manera de demostrar la genuinidad de nuestra fe es por medio de nuestro estilo de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada