Dimecres 19 d’Abril
Marc 3
1 En una altra ocasió Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. 2 Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. 3 Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada:
--Aixeca't i posa't aquí al mig.
4 Llavors els pregunta:
--Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Però ells callaven. 5 Jesús se'ls anà mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor, i digué a aquell home:
--Estén la mà.
Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.
6 Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.
Una gran gentada vora el llac
7 Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, 8 de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. 9 Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barca perquè la gent no el masegués: 10 n'havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. 11 Els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d'ell i cridaven:
--Tu ets el Fill de Déu!
12 Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.
13 Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. 14 En designà dotze, als quals donà el nom d'apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, 15 amb poder de treure dimonis. 16 Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; 17 Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós 19 i Judes Iscariot, el qui el va trair.
20 Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar.
21 Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien:
--Ha perdut el seny!
22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien:
--Està posseït per Beelzebul.
I encara:
--Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
23 Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles:
--Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? 24 Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. 25 I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. 26 Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. 27 Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.
28 »Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, 29 però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.
30 Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne.
31 Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. 32 Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen:
--La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen.
33 Ell els respon:
--¿Qui són la meva mare i els meus germans?
34 Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:
--Aquests són la meva mare i els meus germans. 35 El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
Salm 103
Compasivo y clemente es el
Señor, lento para la ira y grande en misericordia. No luchará con nosotros para
siempre, ni para siempre guardará su enojo. No nos ha tratado según nuestros
pecados, ni nos ha pagado conforme a nuestras iniquidades. Porque como están de
altos los cielos sobre la tierra, así de grande su misericordia para los que
reverencian. Como está de lejos el oriente del occidente, así alejó de nosotros
nuestras transgresiones. Como un padre se compadece de sus hijos, así se
compadece el Señor de los que le temen. Porque Él sabe de qué estamos hechos,
se acuerda de que solo somos polvo.
El salmo 103 es una invitación a bendecir –decir bien- al Señor. Comienza
exhortándonos a hacerlo y termina de la misma manera. Entre medio, nos da dos
grandes bloques de razones por las cuales deberíamos y debemos bendecir a Dios.
La primera tanda de razones son todos los beneficios que de Él recibimos. A
modo de muestra, el salmista, nos indica algunos de estos beneficios, pero no
son todos, y nos hace la invitación a no olvidarlos. Interesante esta
invitación porque veo, por mi propia experiencia, que la tendencia es a no
reconocerlos, a olvidarlos y a que con el paso del tiempo queden difuminados y
parezca que el Señor no ha hecho nada en nuestra experiencia.
La segunda tanda de razones, la reproducida en los versículos de esta
entrada, es la forma en que Dios nos trata. Ha sido precisamente esto lo que
más me ha llamado la atención del salmo y lo ha hecho porque no he podido dejar
de comparar las palabras que he leído con mi propia experiencia.
Esos versículos rebosan gracia, amor, aceptación, comprensión y perdón por
parte de nuestro Dios. Contrastan sus actitudes con mi inconsistencia, fallos,
pecados, promesas y buenas intenciones rotas y tantas y tantas veces en que no
he estado a la altura de lo que merece. Pero creo que es importante recordar
las actitudes que el Señor tiene hacia mí. Es importante porque la gran
tentación cuando fallamos y pecamos es abandonarnos ante la realidad de que
somos así y nada se puede hacer y, por tanto, darnos por vencidos. Sin embargo,
cuando el salmista dice que Dios sabe de qué estamos hechos, vuelve el ánimo
porque nuestro Dos ha compartido con nosotros la experiencia de ser humano,
comprende lo difícil y complicado que es, las luchas, las tensiones y las
tentaciones y, a pesar de todo, nos ama, acepta y perdona y todo ello de forma
incondicional. ¡Cómo no vamos a bendecir a nuestro Señor!
Un principio
Dios
conoce nuestra realidad como seres humanos y nos ama a pesar de ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada