LECTURA DIMARTS 25/4/17 MARC 8 i SALM 106:24-48

Dimarts 25 d’Abril

Marc 8

1 Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué:

2 --Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar. 3 Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n'hi ha que han vingut de lluny.

4 Els deixebles li preguntaren:

--D'on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat?

5 Jesús els preguntà:

--Quants pans teniu?

Ells li respongueren:

--Set.

6 Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer. 7 Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. 8 La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. 9 Eren unes quatre mil persones.

Jesús els va acomiadar, 10 va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n'anà a la regió de Dalmanuta.

11 Vingueren els fariseus i començaren a discutir amb Jesús. Per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. 12 Ell sospirà profundament i digué:

--Per què demana un senyal, la gent d'aquesta generació? Us asseguro que no els serà donat cap senyal.

13 Jesús els deixà, s'embarcà altra vegada i se'n va anar a l'altra riba.

14 Els deixebles s'havien oblidat de proveir-se de pans i tan sols en portaven un a la barca. 15 Jesús els va fer aquesta advertència:

--Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d'Herodes.

16 Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. 17 Jesús se n'adonà i els digué:

--Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no compreneu ni enteneu? ¿És que el vostre cor està endurit? 18 ¿Teniu ulls, i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu?

»¿No recordeu 19 quantes cistelles vau omplir amb els bocins que havien sobrat quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes?

Ells li responen:

--Dotze.

20 --I quan vaig partir els set pans per a les quatre mil persones, quantes paneres plenes de bocins vau recollir?

Li diuen:

--Set.

21 I els digué:

--¿Encara no ho enteneu?

22 Arribaren a Betsaida. Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. 23 Jesús agafà el cec per la mà i se l'endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà:

--Veus alguna cosa?

24 El cec va alçar els ulls i deia:

--Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen.

25 Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. 26 Jesús el va enviar a casa seva i li digué:

--No entris al poble.

27 Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava:

--Qui diu la gent que sóc jo?

28 Ells li respongueren:

--Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.

29 Llavors els preguntà:

--I vosaltres, qui dieu que sóc?

Pere li respon:

--Tu ets el Messies.

30 Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

31 Llavors començà a instruir-los dient:

--Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.

32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li:

--Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.

34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:

--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà. 36 Què en treu l'home de guanyar tot el món si perd la vida? 37 Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? 38 Si algú s'avergonyeix de mi i de les meves paraules davant aquesta generació adúltera i pecadora, també el Fill de l'home s'avergonyirà d'ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare.

Salm 106: 24-48

Dad gracias al Señor porque es bueno,
porque es eterno su amor.

Este salmo expresa una oración colectiva de lamentación por el pecado. Al mismo tiempo constituye una especial de memorial histórico en el que se refleja la fidelidad y el amor constante de Dios frente a la infidelidad, incredulidad y lealtad dividida del pueblo.

A lo largo de tres estrofas se hace una recorrido por la historia de Israel desde la esclavitud en Egipto hasta la sumisión de Israel a los pueblos vecinos pasando por el éxodo, los años del desierto, la conquista de la tierra y la entrega de Israel a la idolatría de los pueblos a su alrededor.

Pero, sin embargo, a mí lo que realmente me ha llamado la atención ha sido la invitación a reconocer la bondad de Dios. Pero no de una manera teórica. No proclamar que Él es bueno como se puede proclamar que es justo, santo, omnisciente, omnipotente y un largo etcétera. La invitación del salmista me ha hecho pensar no en lo que creo acerca del carácter de Dios, sino más bien en lo que experimento del mismo en mi vida.

La llamada del poeta me ha forzado a la introspección para comprobar cuándo fue la última vez que experimenté en mi vida la bondad de Dios, no como concepto, sino como realidad. Cuándo fue la última ocasión en que pude reconocer plenamente y, por tanto, disfrutarla, la bondad del Señor para conmigo y los míos.

Un principio
¿Cuándo fue la última vez que la bondad de Dios fue real en mí?