Dilluns 24 d’Abril
Marc 7
1 Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, 2 i s'adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. 3 Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s'han rentat les mans ritualment; 4 i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.
5 Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
--Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?
6 Ell els respongué:
--Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
» Aquest poble m'honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
7 El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen
són preceptes humans.
8 »Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.
9 I els deia encara:
--Com en sabeu, d'anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! 10 En efecte, Moisès ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. 11 Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: "Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què us hauria d'ajudar", 12 ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. 13 Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.
14 Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia:
--Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: 15 No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur. ( 16 )
17 Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. 18 Jesús els respongué:
--¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l'home des de fora no el pot fer impur, 19 perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos?
D'aquesta manera declarava purs tots els aliments.
20 I va afegir:
--Només allò que surt de l'home el fa impur. 21 Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, 22 adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. 23 Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home.
24 Jesús se'n va anar d'allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut. 25 De seguida va sentir parlar d'ell una dona que tenia una filla posseïda d'un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. 26 La dona, que era pagana, sirofenícia d'origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni. 27 Ell li va dir:
--Deixa que primer s'alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
28 Ella li respon:
--Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure.
29 Llavors Jesús li digué:
--Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla.
30 Ella se'n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l'havia deixada.
31 Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. 32 Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. 33 Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. 34 Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:
-- Efatà ! —que vol dir: «Obre't!»
35 A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. 36 Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. 37 Estaven completament admirats i deien:
--Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.
Salm 106: 1-23
Dad
gracias al Señor porque es bueno,
porque es eterno su amor.
porque es eterno su amor.
Este salmo expresa una oración colectiva de lamentación por el pecado. Al mismo tiempo constituye una especial de memorial histórico en el que se refleja la fidelidad y el amor constante de Dios frente a la infidelidad, incredulidad y lealtad dividida del pueblo.
A lo largo de tres estrofas se hace una recorrido por la historia de Israel desde la esclavitud en Egipto hasta la sumisión de Israel a los pueblos vecinos pasando por el éxodo, los años del desierto, la conquista de la tierra y la entrega de Israel a la idolatría de los pueblos a su alrededor.
Pero, sin embargo, a mí lo que realmente me ha llamado la atención ha sido la invitación a reconocer la bondad de Dios. Pero no de una manera teórica. No proclamar que Él es bueno como se puede proclamar que es justo, santo, omnisciente, omnipotente y un largo etcétera. La invitación del salmista me ha hecho pensar no en lo que creo acerca del carácter de Dios, sino más bien en lo que experimento del mismo en mi vida.
La llamada del poeta me ha forzado a la introspección para comprobar cuándo fue la última vez que experimenté en mi vida la bondad de Dios, no como concepto, sino como realidad. Cuándo fue la última ocasión en que pude reconocer plenamente y, por tanto, disfrutarla, la bondad del Señor para conmigo y los míos.
¿Cuándo fue la última vez que la bondad de Dios fue real en mí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada