LECTURA DIMARTS 18/4/17 MARC 2 i SALM 102

Dimarts 18 d’Abril

Marc 2

1 Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, 2 i s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. 3 Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. 4 Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. 5 Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític:

--Fill, et són perdonats els pecats.

6 Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: 7 «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»

8 A l'instant, Jesús s'adonà que pensaven així i els digué:

--Per què penseu això dins vostre? 9 Què és més fàcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca't, pren la llitera i camina"? 10 Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

Llavors diu al paralític:

11 --T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.

12 Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien:

--No havíem vist mai res de semblant.

13 Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. 14 Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:

--Segueix-me.

Ell s'aixecà i el va seguir.

15 Després es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. 16 Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, digueren als deixebles:

--Com és que menja amb els publicans i els pecadors?

17 Jesús ho va sentir i els digué:

--El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

18 Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:

--Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen?

19 Jesús els respongué:

--¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. 20 Però ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran.

21 »Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i es faria un esquinç més gros. 22 I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.

23 Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. 24 Els fariseus li van dir:

--Mira, per què fan en dissabte això que no és permès?

25 Jesús els respon:

--¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? 26 Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven.

27 I els deia:

--El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. 28 Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte.

Salm 102

Señor, escucha mi oración, y mi clamor llegue a ti.
No me escondas tu rostro el día de mi angustia,
tiende tu oído, hacia mí, respóndeme pronto
el día en que te invoco

Cuando leía este salmo pensaba que no había nada de nuevo en él. La fórmula, la estructura y el contenido se ha repetido en otras varias ocasiones. El clamor al Señor, la explicación de la situación que vive el salmista, Sion como metáfora de la intervención de Dios (El Señor reconstruye Sión, como ejemplo de cómo puede reconstruir nuestras vidas) y la afirmación de confianza en Dios.
También pensaba que, muy a menudo, usamos los salmos para la alabanza cuando, la mayoría de ellos expresan las situaciones más oscuras, dolorosas y profundas del alma humana. Cierto que hay poemas que son una explosión de alegría, gozo y confianza. Muchos, no se si afirmar la mayoría, son expresiones de lucha, derrota, dolor y sufrimiento. Sin embargo, en medio de todo esto hay una necesidad y un deseo de comunicarse con Dios. Existe la certeza de Él puede entender y compadecerse de nuestra situación y, si así es su voluntad, protegernos, restaurarnos o, al menos, darnos la fuerza para seguir adelante.
Finalmente pensaba si hay tantos salmos de este tipo porque hay tantas situaciones de este tipo en nuestras vidas. Porque al fin y al cabo el gozo no consiste en la ausencia del dolor, los problemas y el sufrimiento ¡Vaya quimera! sino en experimentar que vale la pena seguir viviendo a pesar de todo ello.

Un principio
A pesar de todo vale la pena seguir confiando en Dios.