Dimecres 26 d’Abril
Marc 9
1 I afegia:
--Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu.
2 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; 3 els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. 4 Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5 Pere digué a Jesús:
--Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
6 No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. 7 Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
8 Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. 10 Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».
11 Després preguntaven a Jesús:
--Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?
12 Jesús els respongué:
--És cert que Elies havia de venir primer a renovar-ho tot. Però llavors, per què l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? 13 Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja va venir, i que el van tractar com van voler, tal com d'ell diu l'Escriptura.
14 Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. 15 Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. 16 Jesús els preguntà:
--Què discutíeu amb ells?
17 Un de la gent li respongué:
--Mestre, t'he portat el meu fill, posseït d'un esperit que el priva de parlar. 18 Quan se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut.
19 Jesús els diu:
--Generació descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.
20 Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21 Jesús preguntà al seu pare:
--Des de quan li passa això?
Ell contestà:
--Des de petit. 22 Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns!
23 Jesús li respongué:
--Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.
24 A l'instant el pare del noi exclamà:
--Crec, però ajuda'm a tenir més fe.
25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l'esperit maligne amb aquestes paraules:
--Esperit mut i sord, jo t'ho mano: surt d'aquest noi i no hi tornis més.
26 Llavors l'esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. 27 Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.
28 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:
--Com és que nosaltres no l'hem pogut treure?
29 Ell els va respondre:
--Esperits d'aquesta mena només es poden treure amb la pregària.
30 Sortint d'allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. 31 Instruïa els seus deixebles i els deia:
--El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
32 Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
33 Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
--Què discutíeu pel camí?
34 Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. 35 Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
--Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
36 Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué:
37 --Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.
38 Joan digué a Jesús:
--Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
39 Jesús respongué:
--No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.
42 »Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.
43 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. ( 44 )
45 »Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. ( 46 )
47 »I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s'apaga: 49 tothom serà salat amb el foc de la prova.
50 »La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.
Salm 107: 1-22
Envió
su palabra para sanarlos.
Hasta cierto punto este salmo es muy parecido en cuanto a temática al anterior, una invitación a dar gracias al Señor por su bondad, su misericordia y su fidelidad para con los suyos. Comienza con una invitación a la alabanza y va seguido de cuatro estrofas, la de los caravaneros (los que comerciaban con caravanas a través del desierto), la de los prisioneros, la de los enfermos y, finalmente, la estrofa de los marineros. Concluye el poema con un epílogo reflexivo.
A mí, personalmente, de la lectura del salmo me ha llamado la atención el versículo que he reproducido. He pensado las muchas ocasiones en que la Palabra del Señor ha sido sanadora para mi vida y mis circunstancias. En ocasiones ha sido palabra de consuelo, otras lo ha sido de ánimo, en otras circunstancias me ha dado perspectiva, aún en otras me ha reprendido o confrontado con mi propia realidad. Todo y que en ocasiones ha podido ser dura, difícil e incluso dolorosa ¡cuántos tratamientos médicos lo son! siempre ha traído sanidad, crecimiento, madurez y desarrollo a mi vida.
Al leerlo pensaba en cuántas personas en el día de hoy necesitan una palabra sanadora de parte de Dios y he orado para que en su misericordia Él la proporcione hoy.
Volvernos a la Palabra para ser sanados.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada