LECTURA DILLUNS 17/4/17 MARC 1 i SALM 101

Dilluns 17 d’Abril

Marc 1

1 Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

2 En el profeta Isaïes hi ha escrit:

Jo envio davant teu el meu missatger

perquè et prepari el camí.

3 És la veu d'un que crida

en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes.

4 Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. 5 Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

6 Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s'alimentava de llagostes i mel boscana. 7 I predicava així:

--Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. 8 Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant.

9 Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. 10 I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell. 11 I una veu digué des del cel:

--Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.

12 Immediatament l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. 13 Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien.

14 Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15 Deia:

--S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

16 Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. 17 Jesús els digué:

--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.

18 Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.

19 Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, 20 i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n'anaren amb Jesús.

21 Després van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. 22 La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.

23 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne, que es posà a cridar:

24 --Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!

25 Però Jesús el va increpar dient:

--Calla i surt d'aquest home.

26 Llavors l'esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. 27 Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells:

--Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!

28 I la seva anomenada s'estengué de seguida per tota la regió de Galilea.

29 Sortint de la sinagoga arribaren, acompanyats de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu. 30 La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. 31 Llavors ell s'hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.

32 Al vespre, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. 33 Tota la població s'havia aplegat davant la porta. 34 Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

35 De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant.

36 Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. 37 Quan el van trobar li digueren:

--Tothom et busca.

38 Ell els diu:

--Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut.

39 I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.

40 Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava:

--Si vols, em pots purificar.

41 Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué:

--Ho vull, queda pur.

42 A l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur. 43 Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d'advertir-lo severament. 44 Li digué:

--Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.

45 Però ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

Salm 101

Voy a cantar la bondad y la justicia:
tocaré para ti, Señor;
cantaré tu perfecto proceder:
¿cuándo vendrás a mí?
Quiero obrar con rectitud.

Algunos comentaristas indican que este salmo, escrito por el rey David, de alguna manera refleja una declaración programática que cualquier monarca debería de seguir. A lo largo de las diferentes estrofas del poema se van indicando las acciones, tanto positivas -haré- como negativas -dejaré de hacer- que el rey llevará a cabo por medio de su gobierno.
Yo no soy rey ni tengo ninguna posibilidad de serlo, sin embargo, puedo hacer mía la enseñanza del salmo. La motivación del poeta para obrar con rectitud, con integridad, con justicia es precisamente el perfecto proceder de Dios.
Dicho de otra manera más simple: ya que nuestro Señor es un Dios justo, yo debo obrar con justicia integridad y rectitud. Obrar de este modo significa para mi desarrollar mi propio programa de acción que llene mi estilo de vida de rectitud e integridad y busque y promueva ambas cosas en todos los ámbitos en que yo me mueva y actúe.

Un principio

Si mi Dios es recto, yo debo andar en rectitud.