Dijous 24 de Maig
1ª Cròniques 27
1 Llista dels israelites, caps de llinatge, caps responsables de mil i de cent homes, amb els altres capdavanters, que estaven al servei del rei en l'organització dels cossos de l'exèrcit, que durant tot l'any entraven i sortien per servir durant un mes. Un cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
2 Al davant del primer cos, que entrava de servei el mes primer, hi havia Jaixobam, fill de Zabdiel. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
3 Jaixobam era descendent de Peres. Era el cap de la plana major durant el primer mes.
4 Al davant del segon cos, que entrava de servei el mes segon, hi havia Dodai, del clan d'Ahóah. Miclot el comandava. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
5 El cap del tercer cos, que entrava de servei el mes tercer, era Benaiahu, fill del gran sacerdot Jehoiadà. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
6 Aquest Benaiahu era un heroi dels trenta, i cap de tots ells. El seu fill Ammizabad també comandava aquest cos.
7 En el quart cos, que entrava de servei el mes quart, hi havia Assahel, germà de Joab; el va succeir el seu fill Zebadià. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
8 El cinquè cos, que entrava de servei el mes cinquè, el comandava Xamhut, del clan de Zèrah. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
9 El sisè cos, que entrava de servei el mes sisè, el comandava Irà, fill d'Iqueix, de Tecoa. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
10 El setè cos, que entrava de servei el mes setè, el comandava Heles, el pelonita, d'Efraïm. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
11 El vuitè cos, que entrava de servei el mes vuitè, el comandava Sibecai, d'Huixà, del clan de Zèrah. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
12 El novè cos, que entrava de servei el mes novè, el comandava Abièzer, d'Anatot, de Benjamí. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
13 El desè cos, que entrava de servei el mes desè, el comandava Mahrai, de Netofà, del clan de Zèrah. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
14 L'onzè cos, que entrava de servei el mes onzè, el comandava Benaià, de Piraton, del clan d'Efraïm. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
15 El dotzè cos, que entrava de servei el mes dotzè, el comandava Heldai, de Netofà, del clan d'Otniel. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.
16 Caps de les tribus d'Israel:
Tribu de Rubèn: Elièzer, fill de Zicrí. Tribu de Simeó: Xefatiahu, fill de Maacà.
17 Tribu de Leví: Haixabià, fill de Quemuel. Descendents d'Aaron: Sadoc.
18 Tribu de Judà: Elihú, parent de David. Tribu d'Issacar: Omrí, fill de Micael.
19 Tribu de Zabuló: Ixmaiahu, fill d'Obadiahu. Tribu de Neftalí: Jerimot, fill d'Azriel.
20 Tribu d'Efraïm: Oixea, fill d'Azaziahu. De la meitat de la tribu de Manassès: Joel, fill de Pedaiahu.
21 De l'altra meitat de la tribu de Manassès, a Galaad: Idó, fill de Zecariahu. Tribu de Benjamí: Jaassiel, fill d'Abner.
22 Tribu de Dan: Azarel, fill de Jeroham.
Aquests eren els caps de les tribus d'Israel.
23 David no va incloure en el cens els qui encara no havien complert vint anys, perquè el Senyor havia promès que multiplicaria Israel fins a fer-lo tan nombrós com les estrelles del cel.
24 Joab, fill de Seruià, començà a fer el cens, però no el va acabar, perquè això provocà la indignació del Senyor contra Israel. Així, doncs, el resultat del cens no va quedar consignat en la Crònica del rei David.
25 Azmàvet, fill d'Adiel, era el tresorer reial. Jehonatan, fill d'Uziahu, administrava els dipòsits de reserves, situats al camp, a les ciutats, als pobles i a les torres fortificades.
26 Ezrí, fill de Quelub, dirigia els treballs del camp i el conreu de les terres.
27 Ximí, de Ramà, s'ocupava de les vinyes; Zabdí, de Xefam, dels cellers per a guardar el vi que les vinyes produïen.
28 Baal-Hanan, de Guèder, s'ocupava dels oliverars i sicòmors de la Xefelà. Joaix tenia cura dels dipòsits d'oli.
29 Xirtai, de Saron, s'ocupava dels ramats de vaques que pasturaven a la plana de Saron.
30 Obil, l'ismaelita, tenia cura dels camells; Jehdeiahu, el meronotita, de les someres.
31 Jaziz, l'agarita, dels ramats d'ovelles i cabres. Tots aquests eren administradors del patrimoni del rei David.
32 Jehonatan, oncle de David, home intel·ligent i lletrat, era conseller del rei. Jehiel, fill d'Hacmoní, era el preceptor dels fills del rei;
33 Ahitófel també era conseller del rei. Huixai, l'arquita, era el confident del rei.
34 A Ahitófel el van succeir en el càrrec Jehoiadà, fill de Benaiahu, i Abiatar. El general en cap de l'exèrcit del rei era Joab.
Tampoco yo te condeno. Juan 8:
10-11
10 Jesús es posà dret i li digué:
--Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?
11 Ella va respondre:
--Ningú, Senyor.
Jesús digué:
--Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.
De aquella mujer no tenemos información acerca de
quién era, sólo sobre lo que había hecho, sorprendida en pleno acto de
adulterio. En Israel, esta conducta junto con el asesinato y la idolatría eran
considerados los tres pecados más graves que un judío podía cometer. Y ese
concretamente estaba castigado con la pena capital; eso era precisamente lo que
los fariseos y maestros de la ley pretendían. Lo triste del asunto es que
tenían toda la razón del mundo. Legalmente aquella mujer era culpable y ellos,
en su intención de atrapar a Jesús, esperaban que refrendara lo que la Palabra
enseñaba o se opusiera a la misma. En cualquier caso pensaban que tenían la
oportunidad perfecta.
Pero el Maestro confronta a los acusadores con su
propia realidad. Indica que aquel que esté libre de pecado debe ser el
responsable de lanzar la primera piedra. Esta siempre es la más difícil de
lanzar; se trata de un acción individual, perpetrada por una única persona. Una
vez la primera ha caído, los individuos se disuelven en la masa y actúan
de forma anónima y compulsiva. Conocemos el resto de la historia, ninguno de
ellos pudo resistir el escrutinio de su propia conciencia. Jesús le dio a
aquella mujer una segunda oportunidad. No afirmó que la ley fuera injusta,
excesiva u obsoleta, junto con la absolución le conminó a no continuar pecando,
a dejar de lado su antigua conducta.
Para todos nosotros los seguidores de Jesús el reto
consiste en imitar al Maestro. Hacerlo dando a las personas segundas, terceras
y cuartas oportunidades. Hacerlo no condenando en otros aquello que
justificamos en nosotros mismos. Hacerlo siendo conscientes de nuestro propio
pecado y admitiendo que hemos sido nosotros mismos recipientes de la gracia del
Señor. En definitiva, de gracia hemos recibido, de gracia debemos dar.
¿Cuál
es tu actitud ante el caído, la de Jesús o la del fariseo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada