Dimarts 22 de Maig
1ª Cròniques 25
1 David i els caps del servei de culte van seleccionar els fills d'Assaf, d'Eman i de Jedutun, que salmejaven cants profètics tot acompanyant-los amb les cítares, les arpes i els címbals.
Els homes que tenien a càrrec seu aquest servei del culte eren els següents:
2 De la família d'Assaf: Zacur, Jossef, Netanià i Assarela. Els fills d'Assaf estaven al costat del seu pare, que salmejava cants profètics prop del rei.
3 De la família de Jedutun: els seus fills Guedaliahu, Serí, Jeixaiahu, Haixabià, Matitiahu i Ximí, sis en total, que estaven al costat del seu pare Jedutun, que salmejava cants profètics al so de les cítares, donant gràcies i lloant el Senyor.
4 De la família d'Eman: els seus fills Buquiahu, Mataniahu, Uziel, Xubael, Jeremot, Hananià, Hananí, Eliata, Guidalti, Romamti-Èzer, Joixbecaixa, Mal·loti, Otir i Mahaziot.
5 Tots eren fills d'Eman, vident del rei, que li transmetia les paraules de Déu per enaltir el seu poder reial. Déu va concedir a Eman catorze fills i tres filles.
6 Tots aquests, al costat dels seus pares, cantaven durant el culte del temple del Senyor i acompanyaven el seu cant amb címbals, arpes i cítares. Assaf, Jedutun i Eman estaven prop del rei.
7 Comptant els seus germans levites que sabien el repertori de cants del Senyor, incloent-hi tots els mestres, eren dos-cents vuitanta-vuit.
8 L'ordre dels torns de servei va ser establert per sorteig, incloent-hi joves i grans, mestres i deixebles.
9 En el sorteig van sortir: primer, Jossef, que era d'Assaf; segon, Guedaliahu, amb els seus fills i germans, dotze en total;
10 tercer, Zacur, amb els seus fills i germans, dotze en total;
11 quart, Serí, amb els seus fills i germans, dotze en total;
12 cinquè, Netanià, amb els seus fills i germans, dotze en total;
13 sisè, Buquiahu, amb els seus fills i germans, dotze en total;
14 setè, Jessarela, amb els seus fills i germans, dotze en total;
15 vuitè, Jeixaiahu, amb els seus fills i germans, dotze en total;
16 novè, Mataniahu, amb els seus fills i germans, dotze en total;
17 desè, Ximí, amb els seus fills i germans, dotze en total;
18 onzè, Azarel, amb els seus fills i germans, dotze en total;
19 dotzè, Haixabià, amb els seus fills i germans, dotze en total;
20 tretzè, Xubael, amb els seus fills i germans, dotze en total;
21 catorzè, Matitiahu, amb els seus fills i germans, dotze en total;
22 quinzè, Jeremot, amb els seus fills i germans, dotze en total;
23 setzè, Hananià, amb els seus fills i germans, dotze en total;
24 dissetè, Joixbecaixa, amb els seus fills i germans, dotze en total;
25 divuitè, Hananí, amb els seus fills i germans, dotze en total;
26 dinovè, Mal·loti, amb els seus fills i germans, dotze en total;
27 vintè, Eliata, amb els seus fills i germans, dotze en total;
28 vint-i-unè, Otir, amb els seus fills i germans, dotze en total;
29 vint-i-dosè, Guidalti, amb els seus fills i germans, dotze en total;
30 vint-i-tresè, Mahaziot, amb els seus fills i germans, dotze en total;
31 vint-i-quatrè, Romamti-Èzer, amb els seus fills i germans, dotze en total.
No impidas el acceso
hasta Jesús. Mateu 19: 13-15
13 Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven.
14 Jesús digué:
--Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.
15 I, després d'imposar-los les mans, se'n va anar d'allí.
Los niños en el tiempo de Jesús no eran apreciados,
mimados y protegidos como lo son en la mayoría de nuestras culturas. Carecían
de valor e importancia, no se les consideraba inocentes criaturas como lo
hacemos nosotros y se esperaba de ellos que pasaran lo más desapercibidos
posible y no molestaran en absoluto a los adultos. Como en tantas otras
ocasiones los discípulos actúan según las pautas culturales de su tiempo y
lugar. Consideraron que los niños eran una molestia y que los padres que los
acercaban a Jesús eran desconsiderados y groseros. La respuesta del Maestro
ante este hecho fue muy fuerte ¡Indignación! que es definida por el diccionario como: Enojo, ira o enfado vehemente contra una persona o contra sus actos.
La lectura de este breve pasaje me ha llevado a la
reflexión sobre dos puntos. Primero, pensar acerca de cuál es mi actitud hacia
aquellos que la sociedad considera carentes de valor por las razones que sean.
Todos aquellos que por cuestiones económicas, culturales, políticas, sociales,
de género, de orientación sexual, de religión y un etcétera tan largo como cada
uno desee, son despreciadas por una parte de la sociedad y yo, consciente o no,
participo de esos prejuicios y, consecuentemente, no favorezco su acceso al
Maestro.
Segundo, me ha asaltado la duda si soy un
impedimento para que otras personas puedan acercarse a Jesús. Si mi forma de
vivir, mis acciones y omisiones, mis valores y prioridades están convirtiéndose
en una barrera que hace que otros ni siquiera se planteen el tener una relación
con el Salvador.
Desprecio
y barrera ¿Hasta que punto están presente en mi vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada