Dilluns 21 de Maig
1ª Cròniques 24
1 Grups dels descendents d'Aaron:
Fills d'Aaron: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar.
2 Com que Nadab i Abihú moriren abans que el seu pare i no van tenir fills, les funcions sacerdotals foren confiades a Eleazar i Itamar.
3 David, amb l'ajuda de Sadoc, descendent d'Eleazar, i amb la d'Ahimèlec, descendent d'Itamar, els va distribuir per torns segons el servei que havien de prestar.
4 Entre els descendents d'Eleazar hi havia més homes aptes per a ser caps que entre els d'Itamar. Per això als descendents d'Eleazar els van correspondre setze caps de llinatge, i als d'Itamar només vuit.
5 La distribució dels caps, tant de l'un com de l'altre grup, es va fer per sorteig, ja que tant els descendents d'Eleazar com els d'Itamar tenien caps que servien el santuari i caps que servien Déu.
6 Xemaià, fill de Netanel, un levita que exercia la funció d'escriba, va inscriure els noms en presència del rei, dels prohoms, del sacerdot Sadoc, d'Ahimèlec, fill d'Abiatar, i dels caps de llinatge dels sacerdots i dels levites: per cada llinatge d'Itamar que escollien en sorteig, n'escollien dos d'Eleazar.
7 En el sorteig van sortir: primer, Joiarib; segon, Jedaià;
8 tercer, Harim; quart, Seorim;
9 cinquè, Malquià; sisè, Miamín;
10 setè, Cos; vuitè, Abià;
11 novè, Jeixua; desè, Xecaniahu;
12 onzè, Eliaixib; dotzè, Jaquim;
13 tretzè, Hupà; catorzè, Jeixebab;
14 quinzè, Bilgà; setzè, Immer;
15 dissetè, Hezir; divuitè, Pissés;
16 dinovè, Petahià; vintè, Jehezquel;
17 vint-i-unè, Jaquín; vint-i-dosè, Gamul;
18 vint-i-tresè, Delaiahu; vint-i-quatrè, Maaziahu.
19 Aquesta va ser la distribució per torns segons el servei que havien de prestar quan acudissin a complir-lo d'acord amb la llei perpètua que tenien prescrita per Aaron, el seu avantpassat, tal com havia ordenat el Senyor, Déu d'Israel.
20 Llista dels altres levites:
Per als descendents d'Amram, Xebuel; per als de Xebuel, Jehdeiahu;
21 per a Rehabià i els seus descendents, Ixià, el cap;
22 per als d'Ishar, Xelomot; per als de Xelomot, Jàhat;
23 per als d'Hebron, Jerià, el cap, Amarià, el segon, Jahaziel, el tercer, i Jecamam, el quart;
24 per als d'Uziel, Micà; per als de Micà, Xamir;
25 per als d'Ixià, Zecariahu, germà de Micà.
26 Fills de Merarí: Mahlí i Muixí; també era fill seu Jaaziahu.
27 Descendents de Merarí per part del seu fill Jaaziahu: Xóham, Zacur i Ibrí.
28 Per part de Mahlí: Elazar, que no tingué fills,
29 i Quix. Per part de Quix, el seu fill Jerahmeel.
30 Fills de Muixí: Mahlí, Éder i Jerimot.
Tots aquests eren levites, de diversos llinatges.
31 També ells, amb els seus germans levites descendents d'Aaron, van fer la distribució per sorteig, des dels caps de llinatge fins al més petit dels seus germans, en presència del rei David, de Sadoc, d'Ahimèlec i dels caps dels llinatges sacerdotals i levítics.
Las intenciones del
corazón. Marcos 12: 15
Jesús es va adonar de la seva hipocresia i els respongué:
--Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari i deixeu-me'l veure.
Estas
palabras de Jesús están dirigidas a los fariseos y a miembros del partido
político de Herodes. Habían venido ante Él con la ya famosa pregunta de si era
correcto darle tributo al emperador romano. Buscaban atrapar a Jesús con esa
disyuntiva tan bien construida. Si decía que no se enfrentaba al poder
imperial. Si decía que si lo hacía al pueblo que odiaba a los romanos. Aquellas
personas, tal y como el Maestro les dijo, eran hipócritas. Según el diccionario
de la Real Academia de la Lengua Español es: Fingimiento de cualidades o sentimientos contrarios a
los que verdaderamente se tienen o experimentan. La palabra deriva de la antigua Grecia y específicamente del teatro y las máscaras
que llevaban los actores para disimular ante el público sus auténticos
sentimientos.
Ninguno de nosotros estamos exentos de caer en
la hipocresía tanto en nuestras relaciones con Dios como con otros seres
humanos. Nuestro egoísmo e interés nos pueden llevar a actuar y pretender
ser lo que realmente no somos. La hipocresía es un movimiento estratégico que
busca conseguir algo, carece por tanto de realidad y genuinidad. Dado el
carácter engañoso del corazón humano (así lo afirmaban los profetas y así lo
afirmaba Jesús), sólo un honesto examen de conciencia guiado por el Espíritu
Santo nos puede ayudar a discernir nuestras propias y auténticas motivaciones.
Somos especialistas en engañarnos a nosotros mismos, sólo el Espíritu nos
confronta con la verdad; eso sí claro, si le permitimos hacerlo.
¿Hipócrita?
¿Tienes incorporado en tu vida el examen de conciencia a la luz del Espíritu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada