Dissabte 19 de Maig
1ª Cròniques 23
1 David ja era vell, saciat d'una llarga vida. Per això va nomenar rei d'Israel el seu fill Salomó.
2 Després va convocar tots els prohoms d'Israel, amb els sacerdots i els levites.
3 Van fer el cens dels levites de trenta anys en amunt, comptats un per un, i donà un nombre de trenta-vuit mil homes.
4 D'aquests, en foren designats vint-i-quatre mil per a dirigir les obres del temple del Senyor, sis mil com a escribes i jutges,
5 quatre mil com a porters i quatre mil per a lloar el Senyor amb els instruments destinats a acompanyar el cant.
6 David els va repartir en grups, corresponents als tres descendents de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí.
7 Fills de Guerxon: Ladan i Ximí.
8 Ladan tingué tres fills: Jehiel, el cap, Zetam i Joel.
9 Ximí tingué tres fills: Xelomit, Haziel i Aran. Aquests van ser els caps dels llinatges descendents de Ladan.
10 Ximí tingué quatre fills: Jàhat, Zizà, Jeuix i Berià.
11 Jàhat era el cap; Zizà, el segon; Jeuix i Berià no van tenir gaires fills; per això, en el cens, van ser comptats com un sol llinatge.
12 Quehat tingué quatre fills: Amram, Ishar, Hebron i Uziel.
13 Fills d'Amram: Aaron i Moisès. Aaron i els seus descendents van ser posats a part, per a consagrar-se al servei de les coses més santes: cremar l'encens, oficiar davant el Senyor i beneir en nom d'ell.
14 Els fills de Moisès, home de Déu, van ser censats amb la tribu de Leví.
15 Fills de Moisès: Guerxom i Elièzer.
16 El fill de Guerxom era Xebuel, el cap;
17 el d'Elièzer era Rehabià. Elièzer no tenia altres fills, però Rehabià va tenir una nombrosa descendència.
18 El fill d'Ishar era Xelomit, el cap.
19 Fills d'Hebron: Jerià, el cap; Amarià, el segon; Jahaziel, el tercer, i Jecamam, el quart.
20 Fills d'Uziel: Micà, el cap, i Ixià, el segon.
21 Fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Fills de Mahlí: Elazar i Quix.
22 Elazar va morir sense fills; tan sols tenia filles, que es van casar amb els fills de Quix, cosins seus.
23 Muixí tingué tres fills: Mahlí, Éder i Jerimot.
24 Aquests eren els descendents de Leví, repartits en llinatges, inscrits nominalment un per un com a caps de llinatge. De vint anys en amunt, estaven dedicats als serveis del temple del Senyor.
25 David, en efecte, havia dit: «El Senyor, Déu d'Israel, ha concedit el repòs al seu poble i habita a Jerusalem per sempre.
26 Els levites ja no hauran de transportar més el tabernacle ni cap dels objectes necessaris per al culte.»
27 Perquè, segons les últimes disposicions de David, els levites entraven en el cens de vint anys en amunt
28 i estaven a les ordres dels descendents d'Aaron per al servei del temple del Senyor. S'ocupaven de tot el referent als atris, les cambres, el manteniment en estat de puresa ritual de tots els objectes sagrats, i les tasques relacionades amb el culte del temple de Déu:
29 els pans d'ofrena, la flor de farina per a les ofrenes, els tortells sense llevat, cuits a la planxa o barrejats amb oli, els estris de mesurar capacitats i d'amidar.
30 Diàriament havien d'assistir matí i tarda al temple, per donar gràcies al Senyor i lloar-lo,
31 acompanyant els holocaustos oferts al Senyor; havien d'acompanyar les celebracions del dissabte, del primer dia de mes i de les festes solemnes, d'acord amb la llei perpètua que tenien prescrita.
32 També tenien a càrrec seu la custòdia de la tenda del trobament i del santuari, mentre que els descendents d'Aaron, els seus germans levites, s'ocupaven del culte que els era assignat en el temple del Senyor.
Presiones. Juan 19: 12
Des d'aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:
--Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.
Sabemos por la historia
que Pilato era una persona sin ningún tipo de escrúpulos. Era conocido por
su violencia y represión, sin embargo, era tan evidente para él que Jesús era
inocente que quiso, por todos los medios posibles, ponerlo en libertad. Pero
tuvo que soportar una presión muy fuerte por parte del pueblo encabezado por
los sacerdotes. Sus convicciones, su constancia de que Jesús era inocente se
vieron confrontadas y presionadas por el interés de la clase dirigente
judía de que el Maestro fuera ejecutado. Estos supieron jugar muy bien sus
cartas. La situación política de Pilato ante el emperador de Roma era
inestable. Ya en una ocasión le habían llamado la atención por
su política equivocada con los judíos. Un segundo fallo podría ser
imperdonable y costarle el cargo. Consecuentemente el procurador romano
cedió ante la presión y ejecutó a un inocente.
Sin duda nos hemos
visto, nos vemos en estos precisos momentos, o nos veremos en el futuro ante
presiones similares a las del gobernador. Similares en tanto y cuanto que
nuestras convicciones serán puestas a pruebas por factores externos o internos.
En ese tipo de situaciones uno tiene claridad absoluta acerca de lo que sería
adecuado, justo y conveniente hacer; pero no siempre actuamos así. Las
presiones pueden ser muy fuertes, lo que esté en juego muy importante y
podemos ser vulnerables y traicionar nuestros principios, valores y
convicciones. Pablo, con su habitual pragmatismo, ya afirmó; quien crea estar
en una posición de fuerza, ande con cuidado que no caiga. De hecho, ante la
presión es cuando se pone de evidencia la fuerza de nuestras
convicciones. Cuando todo va bien, todo va bien, cuando hay presión...
¿Cómo respondes ante la presión?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada