Dissabte 26 de Maig
1ª Cròniques 29
1 Després el rei David va dir a tota l'assemblea:
--El meu fill Salomó, l'únic que Déu ha escollit, encara és jove i poc madur, i l'empresa és grandiosa, perquè aquest edifici reial no és per a un home, sinó per al Senyor-Déu.
2 Per això he posat el meu esforç a preparar per al casal del meu Déu la quantitat necessària d'or, de plata, de bronze, de ferro i de fusta per a tot el que s'ha de fer d'or, de plata, de bronze, de ferro o de fusta. He preparat també pedres d'ònix i altres per a encastar, pedra negra o vinçada, tota mena de pedres precioses i grans blocs d'alabastre.
3 Encara, portat per l'amor al temple del meu Déu, a més de tot el que ja he preparat per a aquest sant casal, tinc un tresor d'or i de plata que destino a aquest temple.
4 Faig donació de cent tones d'or d'Ofir i de dues-centes quaranta de plata fina, per a revestir les parets interiors dels edificis,
5 per als diversos objectes d'or o de plata i per a tota mena de treballs d'orfebreria. ¿Qui de vosaltres està també disposat a fer generosament un donatiu per al Senyor?
6 Llavors els caps de llinatge, els caps de les tribus d'Israel, els responsables de mil i de cent homes, i els caps de l'administració reial, van fer ofrenes voluntàries:
7 per a l'obra del temple de Déu van donar cent cinquanta tones i deu mil monedes d'or, tres-centes cinquanta tones de plata, sis-centes tones de bronze i tres mil quatre-centes tones de ferro.
8 Els qui tenien pedres precioses, les feien a mans de Jehiel, descendent de Guerxon, per al tresor del temple del Senyor.
9 El poble es va alegrar de les ofrenes voluntàries, perquè les havien fetes de tot cor al Senyor. També el rei David en va tenir una gran alegria.
10 Llavors David va beneir el Senyor en presència de tota l'assemblea. Digué:
--Sigues beneït, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de sempre i per sempre.
11 Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, l'esplendor i la majestat, perquè també és teu tot el que hi ha al cel i a la terra. És teva, Senyor, la reialesa, per damunt de tots els sobirans.
12 Tu dónes la riquesa i la glòria, tu domines sobre tot el món; està a les teves mans de donar força i valentia, fer créixer tota cosa i refermar-la.
13 Per això, Déu nostre, t'enaltim i lloem el teu nom gloriós.
14 Qui sóc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i això que t'oferim, tu ens ho has donat.
15 Perquè davant teu som immigrants i forasters, igual que els nostres pares; la nostra vida a la terra és com una ombra, sense esperança.
16 Senyor, Déu nostre, aquesta multitud de coses que hem preparat per a edificar un temple en honor del teu nom, ha vingut de tu i tot és teu.
17 Jo sé, Déu meu, que tu examines els cors i estimes la rectitud. Jo, amb sinceritat de cor, he ofert generosament tot això, i ara veig amb goig la generositat amb què el teu poble reunit aquí t'ofereix voluntàriament els seus dons.
18 Senyor, Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Israel, conserva sempre en el teu poble aquests mateixos sentiments i decanta els seus cors cap a tu.
19 Concedeix al meu fill Salomó un cor sincerament disposat a observar els teus manaments, les teves prescripcions, els teus decrets, prompte per a complir-ho tot i per a construir aquest edifici reial que he preparat.
20 Acabat, David va dir a tota l'assemblea:
--Beneïu el Senyor, el vostre Déu!
Tota l'assemblea va beneir el Senyor, el Déu dels seus pares, i es van agenollar i es prosternaren davant el Senyor i davant el rei.
21 L'endemà al matí van oferir sacrificis i holocaustos al Senyor: mil vedells, mil moltons, mil anyells, amb les corresponents libacions de vi, i molts més sacrificis per a tot Israel.
22 Aquell dia van menjar i beure a la presència del Senyor, i van celebrar així una gran festa. Salomó, fill de David, va ser proclamat rei per segona vegada, i el van consagrar al Senyor ungint-lo com a sobirà. També van ungir Sadoc com a sacerdot.
23 Salomó va ocupar el tron del Senyor, com a rei successor del seu pare David, i va prosperar. Tot Israel li prestà obediència.
24 Tots els prohoms, tots els herois, i també tots els fills del rei David, es van sotmetre al rei Salomó.
25 El Senyor va enaltir el rei Salomó fins al capdamunt davant tot Israel i li concedí un reialme gloriós com no havia tingut mai cap dels anteriors reis d'Israel.
26 David, fill de Jessè, havia estat rei de tot Israel.
27 Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.
28 Va morir, després d'una vellesa feliç, carregat d'anys, de riquesa i de glòria. El va succeir en el regne el seu fill Salomó.
29 La història del rei David, des del principi a la fi, consta en les Cròniques del vident Samuel, en les del profeta Natan i en les de Gad, el vident.
30 Allà es parla també del seu regnat, del seu poder i de tot el que van passar ell, el poble d'Israel i tots els reialmes dels altres països.
Los silencios de Dios. Mateo 15:
21-28
21 Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó.
22 Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:
--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.
23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:
--Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
24 Jesús els digué:
--Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.
25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:
--Senyor, ajuda'm!
26 Jesús contestà:
--No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
27 Ella digué:
--És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.
28 Llavors Jesús li respongué:
--Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.
I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.
¿Por qué Jesús guarda silencio ante la
petición de aquella mujer? No es desinterés lo que le mueve, más bien el hecho
de que aquella madre pueda tomar conciencia de cuán importante es la petición
para ella. Puedo afirmar que cuando algo es realmente significativo para mí y
lo deseo, soy capaz de mover cielos y tierra para conseguirlo. Ningún obstáculo
me impedirá lograrlo y las barreras no harán sino generar más motivación en mí
¡Así me ha hecho Dios!
La sanidad de su hija era para aquella mujer
¡Como no podía ser de otro modo! alta prioridad y así lo demuestra su
insistencia y persistencia a pesar del silencio y la aparente indiferencia de
Jesús. No cejó hasta que consiguió aquello que buscaba. Con mucha frecuencia el
Señor trabaja por medio de procesos que implican tiempo, su kairos, su momento.
Nosotros, hijos de nuestra sociedad queremos las cosas para ayer, de forma instantánea
e inmediata y perdemos con facilidad el interés cuando no conseguimos aquello
que queremos. El silencio de Dios puede deberse, entre otras cosas, en un deseo
de probar la importancia de nuestras peticiones, en un proceso que lleva su
tiempo, o en una combinación de ambas cosas. Lo cierto es que aquel que anhela
la respuesta del Señor no cejará, como no lo hizo aquella madre, en sus
oraciones.
¿Qué demuestra tu manera de orar? ¿Qué aprendes de las cosas que pides
y de las que no pides?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada