LECTURA DIMARTS 15/5/18: 1 CRÒNIQUES 18-19 i LLUC 19:1-4


Dimarts 15 de Maig

1ª Cròniques 18-19
18
Després d'això, David va atacar els filisteus i els va sotmetre. Els va arrabassar Gat amb les seves rodalies. També va derrotar Moab, i els moabites van ser vassalls seus i li pagaven tribut. David va derrotar encara Adadèzer, rei de Sobà, a Hamat, quan aquest volia restablir el seu domini fins al riu Eufrates. David li va capturar mil carros de guerra, set mil homes de les dotacions dels carros i vint mil soldats d'infanteria, i va inutilitzar el garró de tots els seus cavalls de tir: només se'n va reservar cent. Els arameus de Damasc volien ajudar Adadèzer, rei de Sobà, però David els va causar vint-i-dues mil baixes. Llavors David va instal·lar guarnicions entre els arameus de Damasc. Els arameus van ser vassalls seus i li pagaven tribut. Arreu on David anava, el Senyor li donava la victòria. David va agafar els escuts d'or que portava la guàrdia d'Adadèzer i se'ls endugué a Jerusalem. De Tibhat i de Cun, ciutats d'Adadèzer, se'n va emportar una gran quantitat de bronze. Més tard Salomó el féu servir per a construir l'anomenat «Mar» de bronze i les columnes i els utensilis de bronze per al temple.
Tohu, rei d'Hamat, sentí a dir que David havia derrotat tot l'exèrcit d'Adadèzer, rei de Sobà, 10 i va enviar-li el seu fill Aduram per saludar-lo i felicitar-lo d'haver fet la guerra contra Adadèzer i haver-lo vençut: Adadèzer estava en guerra amb Tohu. Tots els objectes d'or, de plata i de bronze, 11 el rei David els va consagrar al Senyor, a més de la plata i l'or provinents de totes les nacions per ell sotmeses, o sigui d'Edom, de Moab, dels ammonites, dels filisteus i dels amalequites.
12 Abisai, fill de Seruià, va derrotar els edomites, en nombre de divuit mil, a la vall de la Sal. 13 Després va instal·lar guarnicions a Edom, i tots els edomites foren vassalls seus. Arreu on David anava, el Senyor li donava la victòria.
14 David regnava sobre tot Israel. Governava tot el seu poble segons el dret i la justícia. 15 Joab, fill de Seruià, era el general en cap de l'exèrcit; Jehoixafat, fill d'Ahilud, era cronista; 16 Sadoc, fill d'Ahitub, i Abimèlec, fill d'Abiatar, eren sacerdots; Xavxà era canceller; 17 Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus. Els fills de David eren els principals ajudants del rei.

19
Després d'això va morir Nahaix, rei dels ammonites, i el va succeir el seu fill. David es va dir: «Tractaré bé Hanun, fill de Nahaix, perquè també el seu pare em va tractar bé a mi.» David va enviar, doncs, una ambaixada a expressar-li el condol per la mort del seu pare. Quan els enviats de David van arribar al país dels ammonites per donar-li el condol, els principals dels ammonites digueren a Hanun, el seu senyor:
--¿Et penses que David t'ha enviat aquests homes per fer honor al teu pare i expressar el condol per la seva mort? ¿No és més aviat per observar i explorar el país amb la intenció de destruir-lo, que han vingut els seus ambaixadors?
Llavors Hanun va agafar els enviats de David, els afaità, els tallà els vestits pel mig a l'altura de les natges i els va fer marxar. Quan van fer saber a David el que havia passat amb aquells homes, com que estaven molt avergonyits, va manar que sortissin a rebre'ls. El rei els va fer dir:
--Quedeu-vos a Jericó fins que us hagi crescut la barba. Després ja tornareu.
Hanun i els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren tres tones i mitja de plata a Aram-Naharaim, a Aram-Maacà i a Sobà per contractar carros de guerra amb les seves dotacions. Van contractar trenta-dos mil carros de guerra, i també el rei de Maacà amb el seu exèrcit, que acamparen davant de Medebà. Els ammonites es van mobilitzar i van sortir de les seves ciutats disposats a entrar en combat. David ho va saber i envià Joab amb les tropes escollides. Els ammonites sortiren a combatre i van formar en ordre de batalla davant la porta de la ciutat, mentre que els reis que havien vingut eren a camp obert. 10 Llavors Joab, en veure's amenaçat pel davant i pel darrere, va fer una tria de les millors tropes d'Israel i va formar una línia enfront dels arameus. 11 La resta de les tropes les confià al seu germà Abisai, perquè s'enfrontessin amb els ammonites, 12 tot dient-li:
--Si ens guanyen els arameus, vine a auxiliar-me, i si us guanyen els ammonites, t'ajudaré jo. 13 Sigues fort i lluitem amb coratge per amor del nostre poble i de les ciutats del nostre Déu. I que el Senyor faci el que li sembli millor!
14 Joab, amb la seva tropa, es va llançar a l'atac contra els arameus, i aquests van fugir. 15 Quan els ammonites veieren que els arameus fugien, ells també van fugir davant d'Abisai, el germà de Joab, i entraren a la ciutat. Joab se'n tornà a Jerusalem.
16 Els arameus, en veure que els israelites els havien derrotat, enviaren missatgers per mobilitzar els arameus de l'altra banda del riu Eufrates. Tots estaven a les ordres de Xofac, general en cap de l'exèrcit d'Adadèzer. 17 Així que David va assabentar-se'n, mobilitzà tot Israel, va travessar el Jordà, va arribar on eren ells i prengué posicions prop de les seves línies. Va formar les tropes en ordre de batalla contra els arameus, i aquests l'atacaren, 18 però van fugir davant d'Israel. David els va matar set mil cavalls de tir i quaranta mil homes d'infanteria, entre ells Xofac, general en cap de l'exèrcit.
19 Tots els reis vassalls d'Adadèzer, veient que Israel els havia derrotat, van fer les paus amb David, que els reduí a vassallatge. Els arameus, en endavant, no volgueren ajudar més els ammonites.


En busca. Lucas 19: 1-4
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí.

Pienso que Zaqueo era un hombre acostumbrado a conseguir lo que quería y no iba a arredrarse simplemente porque su corta estatura y la falta de cooperación de las multitudes -normal por otra parte, ya que él era un odiado recaudador de impuestos al servicio del ocupante romano- se lo impidieran. Así pues, ni corto ni perezoso, corrió adelante del camino y se subió a un árbol desde el cual nadie le podría impedir ver a Jesús. Ese era su deseo y nada ni nadie se iba a interponer en ello.

Para mí Zaqueo es un ejemplo de dos cosas claras: La primera, intencionalidad en buscar a Jesús. Al Maestro hay que buscarlo. Él siempre está dispuesto a dejarse encontrar, a salir a nuestro paso, pero nosotros debemos ser voluntariosos y tomar la iniciativa en unirnos a Él. Buscad y hallaréis, nos enseñó Jesús; y el refrán castellano afirma que quien nada busca nada encuentra. Los seres humanos perseguimos, sea de forma consciente o inconsciente, aquellas cosas o personas que consideramos nos darán plenitud y llenarán nuestras necesidades. Al observarnos a nosotros mismos y nuestras búsquedas podemos deducir qué o quién creemos que nos llenará de sentido y satisfacción. 

La segunda, la búsqueda de Jesús implica el sortear obstáculos. Hay resistencias que deben ser vencidas y, al menos en mi humilde opinión, las internas, las propias de cada uno de nosotros son las más difíciles de superar. Nuestra desidia, procrastinación, satisfacción con la mediocridad nos paralizan y nos impiden ver al Maestro. 
¿Cuánto de Zaqueo puedes identificar en tu vida?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada