Divendres 25 de Maig
1ª Cròniques 28
1 David va convocar a Jerusalem tots els prohoms d'Israel: els caps de les tribus, els caps dels cossos d'exèrcit que estaven al servei del rei, els caps responsables de mil i de cent homes, i els administradors de tots els béns i ramats del rei i dels seus fills; també l'alt servei de la cort, els herois i tots els homes valerosos.
2 El rei David es va posar dret i els digué:
--Germans meus, poble meu, escolteu-me! Jo m'havia proposat d'edificar un casal on reposés l'arca de l'aliança del Senyor, l'escambell dels peus del nostre Déu. Jo feia els preparatius per a edificar-lo.
3 Però Déu em digué: "Tu no has d'edificar cap casal dedicat al meu nom, perquè has estat un guerrer i has vessat molta sang."
4 »Però el Senyor, Déu d'Israel, m'havia escollit d'entre tota la meva família perquè fos rei d'Israel per sempre. Ell va escollir Judà com a tribu capdavantera, i de les famílies de Judà va escollir la meva, i d'entre els meus germans es va complaure en mi per a fer-me regnar sobre tot Israel.
5 I d'entre els molts fills que el Senyor m'ha donat, ell ha escollit el meu fill Salomó perquè ocupi el tron reial del Senyor sobre Israel.
6 El Senyor em digué: "Serà el teu fill Salomó qui construirà el meu casal, amb els meus atris, perquè l'he escollit com a fill, i jo li seré pare.
7 Mantindré per sempre el seu regnat si continua complint els meus manaments i els meus preceptes, com ha fet fins ara."
8 »Així, doncs, davant de tot Israel, que és la comunitat del Senyor, i a la presència del nostre Déu, jo us dic: Observeu i cerqueu de complir tots els manaments del Senyor, el vostre Déu, perquè pugueu posseir aquest bon país i transmetre'l després en herència als vostres descendents per sempre.
9 I tu, Salomó, fill meu, reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo de tot cor i amb promptitud d'esperit, perquè el Senyor examina els cors i penetra totes les intencions. Si el cerques, ell es deixarà trobar; però si l'abandones, et rebutjarà per sempre.
10 Pensa ara que el Senyor t'ha escollit a tu perquè construeixis un casal que serà el seu santuari. Sigues ferm i comença!
11 Llavors David va donar al seu fill Salomó l'esbós del vestíbul i dels seus annexos, dels seus magatzems, de les seves cambres altes, dels compartiments interiors i de la cambra per a l'arca amb la seva coberta.
12 Li va donar també l'esbós de tot el que tenia pensat sobre els atris del temple del Senyor, amb les dependències del voltant, destinades als tresors del temple de Déu i als objectes sagrats.
13 També li va donar l'ordenació dels torns dels sacerdots i dels levites, i dels diversos serveis del temple del Senyor, i l'esbós dels utensilis destinats al seu culte.
14 Li va indicar el pes de cada utensili d'or o de plata, segons la seva funció en el culte;
15 el pes dels lampadaris d'or o de plata amb els seus gresols, segons la funció de cada lampadari en el culte;
16 la quantitat d'or de cada taula per als pans d'ofrena i la quantitat de plata per a les taules de plata;
17 la quantitat d'or pur per a les forquetes, les calderetes d'aspersió i els gerrets; i, respecte a les copes d'or i de plata, el pes d'or i de plata corresponent a cada copa;
18 la quantitat d'or fi per a l'altar de l'encens, i l'esbós de la carrossa dels querubins d'or que amb les seves ales esteses havien de cobrir l'arca de l'aliança del Senyor.
19 «Tot això», deia David, «figura en un escrit que he rebut de mans del Senyor per a fer-me conèixer tots els detalls de l'obra representada en l'esbós.»
20 Llavors David va dir al seu fill Salomó:
--Sigues ferm i decidit, i comença! No tinguis por, no t'acovardeixis, que el Senyor-Déu, el meu Déu, és amb tu. Ell no et deixarà ni t'abandonarà fins que hauràs enllestit tota l'obra destinada al culte en el seu temple.
21 Aquí tens els grups dels sacerdots i dels levites que estan al servei de tot el que pertoca al culte en el temple de Déu; també comptes amb experts en tota mena d'oficis que et prestaran voluntàriament la seva ajuda, i, a més, comptes amb els prohoms i tot el poble, que estaran a les teves ordres.
¿Qué es lícito?. Lucas 6: 9
Llavors Jesús els digué:
--Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Un hombre con su mano derecha atrofiada y, por
tanto, incapaz para desempeñar un trabajo. Los fariseos totalmente indiferentes
a la situación de aquella persona y deseosos de ver si Jesús reaccionaría
sanándolo en día de reposo y de ese modo, al quebrantar la tradición oral, que
no la ley, poderlo acusar. El Maestro plantea una cuestión de mucho calado.
¿Qué es más importante, hacer el bien o las tradiciones religiosas? Para Él no
había la más mínima duda, un ser humano y sus necesidades son mucho más
importantes que los preceptos y observancias religiosas.
A nosotros nos puede pasar algo similar. En
ocasiones nos volvemos puntillosos y meticulosos con la religiosidad en la
misma proporción en que somos indiferentes a las necesidades de los seres
humanos que nos rodean. Ignoramos su dolor pero nos indignamos si alguien rompe
el más mínimo de los preceptos religiosos. Eso sí, cuando la ruptura de los
mismos va en nuestro favor podemos justificarlo y dar todas las razones por las
cuales lo hemos hecho. Son muchas las partes de la Escritura (Isaías, los
evangelios, Santiago) donde se nos enseña que la auténtica religiosidad, la que
verdaderamente agrada y honra a Dios es tener en cuenta las necesidades de un
mundo roto que nos rodea por todas partes.
¿Qué
tipo de religiosidad define tu vida cristiana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada