Dissabte 12 de Maig
1ª Cròniques 16
1 Van portar, doncs, l'arca de Déu i la col·locaren dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors van oferir a la presència de Déu holocaustos i víctimes de comunió.
2 Després d'oferir-los, David va beneir el poble en el nom del Senyor
3 i va manar que distribuïssin a cadascú, a tothom del poble d'Israel, homes i dones, una fogassa de pa amb carn rostida i un pastís de panses.
4 David va designar alguns levites perquè oficiessin davant l'arca del Senyor, per a invocar el Senyor, Déu d'Israel, donar-li gràcies i lloar-lo.
5 Assaf n'era el cap; Zecarià, el segon; després, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Matitià, Eliab, Benaiahu, Obed-Edom i Jeiel, que tocaven arpes i lires; Assaf tocava els címbals;
6 i els sacerdots Benaiahu i Jahaziel anaven tocant les trompetes davant l'arca de l'aliança de Déu.
7 Aquell dia, per primera vegada, David va encarregar a Assaf i als del seu grup que lloessin així el Senyor:
8 «Enaltiu el Senyor,
proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles
les seves gestes.
9 Canteu-li al so de les cítares,
feu l'elogi de les seves meravelles.
10 Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos de cor,
els qui cerqueu el Senyor.
11 Cerqueu el Senyor,
penseu en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.
12 Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i els seus designis,
13 vosaltres, fills d'Israel, el seu servent,
fills de Jacob, els seus elegits:
14 ell, el Senyor, és el nostre Déu,
que imposa el seu designi
per tota la terra.
15 Recordeu sempre la seva aliança,
la promesa feta per a mil generacions,
16 l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac
17 i confirmat a Jacob com un decret,
a Israel en aliança perpètua:
18 "Et donaré el país de Canaan
i serà la vostra possessió."
19 Llavors encara es podien comptar,
eren pocs i forasters en el país,
20 emigraven de poble en poble
i de reialme en reialme.
21 Però ell no permeté
que ningú els maltractés
i reprengué uns reis per causa seva:
22 "No toqueu els meus ungits,
no feu cap mal als meus profetes!"
23 »Canteu al Senyor arreu de la terra,
anuncieu de dia en dia
que ens ha salvat.
24 Conteu a les nacions la seva glòria,
a tots els pobles, els seus prodigis.
25 El Senyor és gran
i digne de tota lloança,
és més temible que tots els déus;
26 perquè els déus dels pobles no són res,
però el Senyor ha fet el cel.
27 Honor i majestat fan guàrdia
davant d'ell,
poder i esclat l'assisteixen
al lloc on habita.
28 Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i honor,
29 doneu al Senyor la glòria del seu nom,
entreu davant d'ell portant-li ofrenes.
Adoreu el Senyor:
s'apareix la seva santedat.
30 Que tremoli davant d'ell tota la terra!
El món es manté ferm, incommovible.
31 El cel se n'alegra, la terra ho celebra.
Digueu a les nacions:
"El Senyor és rei!"
32 Bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
33 criden de goig els arbres del bosc,
en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.
34 »Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
35 I digueu: "Salva'ns,
Déu que ets la nostra salvació,
aplega'ns i allibera'ns
d'entre les nacions!
En donarem gràcies al teu nom,
que és sant,
i ens gloriarem de lloar-te.
36 Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel,
des de sempre i per sempre!"»
I tot el poble respongué: «Amén! Lloeu el Senyor!»
37 David va deixar Assaf i els del seu grup davant l'arca de l'aliança del Senyor, per a prestar-hi servei constantment, complint el ritual prescrit per a cada dia.
38 Obed-Edom i els del seu grup eren seixanta-vuit. A Obed-Edom, fill de Jedutun, i a Hossà els va fer porters.
39 Al sacerdot Sadoc i als seus parents sacerdots els va encarregar el culte del tabernacle del Senyor en el turó sagrat que hi havia a Gabaon,
40 perquè diàriament oferissin al Senyor l'holocaust del matí i del capvespre sobre l'altar, d'acord amb el que hi ha escrit en la Llei que el Senyor va prescriure a Israel.
41 Amb ells hi havia Eman, Jedutun i els altres levites escollits i designats nominalment per a lloar el Senyor: «Perquè perdura eternament el seu amor.»
42 Tenien trompetes, címbals sonors i altres instruments de cant sagrat. Els fills de Jedutun guardaven la porta.
43 Després tothom se'n tornà a casa seva. També David va tornar al seu palau per beneir els seus familiars.
Ofuscados. Lucas 24: 15-16
15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells,
16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
No sabemos cuánto tiempo aquellos discípulos que
iban camino de Emaús habían pasado con Jesús previamente a su muerte en la
cruz. Sin embargo, es notorio, por lo que nos indica el contexto del pasaje que
el Maestro no les era desconocido. Sin embargo, cuando se acercó a ellos
no lo pudieron reconocer. ¿La razón? El pasaje nos lo explica con
claridad, el ofuscamiento, que es definido como una oscuridad de la mente que
impide percibir con claridad la realidad. Sin duda las emociones relacionadas
con la muerte de Jesús y su repentina desaparición de la escena habían generado
ese ofuscamiento.
Esto me ha llevado a pensar en cuántas ocasiones me
he encontrado en situaciones similares. Las circunstancias, sus retos, necesidades,
exigencias me han llevado al ofuscamiento, a estar tan centrado en las
mismas que he perdido de vista a Jesús; Él estaba conmigo, pasó a mi lado y,
tristemente no pude reconocerlo. Ese riesgo lo corremos todos. Todos podemos
perder de vista al Maestro, su presencia, ministración y bendición; todo ello
debido a nuestra tendencia a centrarnos en el problema y no en Jesús.
¿Qué
circunstancias estas viviendo en tu vida que pueden producir ese tipo de
ofuscamiento?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada