Dijous 15 de Juny
Gálates 2
1 Passats catorze anys, vaig tornar a pujar a Jerusalem amb Bernabé; m'hi vaig emportar també Titus. 2 Vaig pujar-hi mogut per una revelació i, en una conversa privada amb els dirigents tinguts en més consideració, vaig exposar l'evangeli que anuncio als pagans; jo no volia córrer o haver corregut en va. 3 Doncs bé, ni tan sols van exigir que se circumcidés el meu company Titus, que era grec. 4 Això és el que desitjaven alguns falsos germans intrusos que s'havien infiltrat per espiar la llibertat que tenim en Jesucrist i reduir-nos a l'esclavatge. 5 Però ni per un instant no vam cedir ni ens hi vam subjectar: volíem que es mantingués entre vosaltres la veritat de l'evangeli.
6 Pel que fa als qui eren considerats dirigents (poc m'importa el que eren, Déu no fa distinció de persones), no em van imposar res. 7 Ben al contrari, van veure que Déu m'havia confiat l'evangelització dels incircumcisos, igual com havia confiat a Pere la dels circumcisos. 8 Déu mateix, que amb el seu poder va fer de Pere l'apòstol dels circumcisos, va fer també de mi l'apòstol dels pagans. 9 Per això, Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes, van reconèixer la gràcia que Déu m'ha concedit i en senyal de comunió ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè nosaltres anéssim als pagans, i ells, als circumcisos. 10 Només ens van demanar que ens recordéssim dels seus pobres, cosa que he procurat de fer amb tot l'interès.
11 Ara bé, quan Cefes vingué a Antioquia m'hi vaig enfrontar obertament, perquè el seu comportament era reprovable: 12 abans que en vinguessin alguns de part de Jaume, menjava amb els qui eren pagans, però quan aquells van arribar, ho evitava i se n'apartava, per por dels defensors de la circumcisió. 13 Aleshores els altres jueus també es van comportar hipòcritament com ell, i fins i tot Bernabé es deixà arrossegar per aquella dissimulació. 14 Jo, quan vaig veure que no actuaven correctament segons la veritat de l'evangeli, vaig dir a Cefes davant de tots: «Si tu, que ets jueu, no vius com els jueus, sinó com els pagans, com és que obligues els pagans a viure com els jueus?»
15 Nosaltres som jueus de naixement i no d'un llinatge pecador com els altres pobles. 16 Sabem que ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres que mana la Llei, sinó que ho és per la fe en Jesucrist. Per això nosaltres hem cregut en Jesucrist i som justos, no per les obres de la Llei, sinó per la fe en Crist, ja que ningú no pot ser just en virtut de les obres que mana la Llei. 17 ¿Pot ser que nosaltres, buscant de ser justos gràcies a Crist, també acabem essent pecadors? ¿Pot ser Crist instrument de pecat? De cap manera! 18 De fet, si ara em poso a reconstruir allò que havia destruït, reconec que abans havia transgredit la Llei. 19 Jo, en virtut de la Llei, vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist. 20 Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La meva vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi. 21 No vull fer inútil la gràcia de Déu, ja que, si algú pogués ser just per obra de la Llei, Crist hauria mort per no res.
Salm 139
Tanto saber me sobrepasa....
Oh Dios, sondéame y conoce mi corazón,
examíname y conoce mis pensamientos.
Mira, si mi camino es errado
y guíame por el camino recto.
Oh Dios, sondéame y conoce mi corazón,
examíname y conoce mis pensamientos.
Mira, si mi camino es errado
y guíame por el camino recto.
El salmo 139 es, sin
duda, uno de los más especiales de la Biblia para mí. Describe la omnisciencia
-todo lo sabe- y omnipresencia -está en todo lugar- de Dios. Tanto conocimiento
de uno mismo unido a la imposibilidad de huir de la presencia de Dios puede
llegar a producir pavor.
Lo produciría si ambas cosas, conocimiento y presencia no estuvieran de la mano de un amor y aceptación incondicional de mi realidad como ser humano. Lejos de producir en mi terror y un bloqueo total ante la imposibilidad de huir del Señor y de esconder de Él mis pensamientos más íntimos, me invita a la posibilidad de encararme con mi realidad como ser humano, aceptar el qué soy y cómo soy y poder traerlo ante aquel que todo lo conoce y en todos lados está.
Lo produciría si ambas cosas, conocimiento y presencia no estuvieran de la mano de un amor y aceptación incondicional de mi realidad como ser humano. Lejos de producir en mi terror y un bloqueo total ante la imposibilidad de huir del Señor y de esconder de Él mis pensamientos más íntimos, me invita a la posibilidad de encararme con mi realidad como ser humano, aceptar el qué soy y cómo soy y poder traerlo ante aquel que todo lo conoce y en todos lados está.
Puesto que el amor, la
gracia y la aceptación son incondicionales y están garantizadas, la
omnisciencia de Dios es una buena noticia, me permite conocer más acerca de
quién soy, qué siento, qué pienso, cuáles son mis motivaciones. La omnisciencia
del Señor echa luz sobre las áreas oscuras de mi existencia y realidad humana,
las saca a la superficie y, consecuentemente, me concede la esperanza de cambio,
renovación y restauración.
Por eso, el salmo acaba con las palabras que he reproducido al principio, palabras de esperanza de pedirle al Señor que me ayude a conocer, entender, cambiar y rectificar.
Por eso, el salmo acaba con las palabras que he reproducido al principio, palabras de esperanza de pedirle al Señor que me ayude a conocer, entender, cambiar y rectificar.
Un principio
La omnisciencia unida al amor, la aceptación y la gracia producen esperanza de cambio.
La omnisciencia unida al amor, la aceptación y la gracia producen esperanza de cambio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada