Divendres 9 de Juny
Jaume 2
1 Germans meus, no comprometeu la fe que teniu en nostre Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones. 2 Suposem que, mentre la comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d'or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. 3 Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d'honor», i al pobre li dieu: «Tu queda't dret, o seu aquí, als meus peus», 4 ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per raonaments malvats?
5 Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen? 6 Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals? 7 ¿No són ells els qui injurien aquell bell nom que va ser invocat sobre vosaltres?
8 Si compliu el manament regi de l'Escriptura: Estima els altres com a tu mateix, obreu bé. 9 Però si feu distinció de persones cometeu un pecat, i la Llei us acusa, ja que la transgrediu. 10 De fet, si algú compleix tota la Llei però deixa d'observar-la en un punt, es fa culpable davant la Llei sencera; 11 perquè Déu, que va dir: No cometis adulteri, també va dir: No matis. Per tant, si no comets adulteri però mates, ja transgredeixes la Llei. 12 Heu de parlar i obrar pensant que sereu judicats per una llei de llibertat. 13 Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure's del judici!
14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.
18 Potser algú replicarà: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra'm, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe. 19 ¿Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas bé; però també els dimonis ho creuen, i fins i tot se n'esgarrifen.»
20 Home insensat, ¿vols comprendre d'una vegada que la fe sense les obres és estèril? 21 Abraham, el nostre pare, ¿no va ser reconegut just per les obres, quan oferí el seu fill Isaac sobre l'altar? 22 Pots veure, doncs, que la fe cooperava amb les seves obres, i que les obres van dur a plenitud la seva fe. 23 Així es va complir allò que diu l'Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia; per això fou anomenat amic de Déu. 24 Adoneu-vos, per tant, que l'home és just davant de Déu per les obres, i no tan sols per la fe. 25 ¿No fou també per les obres que Rahab, la prostituta, va ser reconeguda justa, quan va acollir els missatgers i els féu escapar per un altre camí? 26 Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.
Salm 134
El Señor te bendiga desde Sión,
el que hizo el cielo y la tierra.
el que hizo el cielo y la tierra.
Después
de haber leído el salmo 119 todos los salmos parecen cortos. Este, realmente,
lo es, únicamente tres sencillos versículos.
El tema central es claro y directo, bendición. En el Antiguo Testamento bendecir era desear el favor de Dios sobre una persona. Dicho de otra manera, cuando le digo a alguien, el Señor te bendiga, estoy pidiendo que Él le sea favorable de una forma integral sobre su vida, que experimente su presencia y favor en todas las dimensiones de su experiencia humana.
Lo contrario de la bendición era la maldición. Implicaba el deseo contrario hacia la persona, es decir, que esta fuera privada del favor y la presencia de Dios.
Yo estoy llamado a bendecir, a desear a las personas, como lo expresaba recientemente otro salmo, el favor y la experiencia de Dios en todas las áreas de su vida. Yo estoy llamado a buscar intencionalmente el bien para la vida de otros en imitación del carácter benefactor de mi Padre.
El tema central es claro y directo, bendición. En el Antiguo Testamento bendecir era desear el favor de Dios sobre una persona. Dicho de otra manera, cuando le digo a alguien, el Señor te bendiga, estoy pidiendo que Él le sea favorable de una forma integral sobre su vida, que experimente su presencia y favor en todas las dimensiones de su experiencia humana.
Lo contrario de la bendición era la maldición. Implicaba el deseo contrario hacia la persona, es decir, que esta fuera privada del favor y la presencia de Dios.
Yo estoy llamado a bendecir, a desear a las personas, como lo expresaba recientemente otro salmo, el favor y la experiencia de Dios en todas las áreas de su vida. Yo estoy llamado a buscar intencionalmente el bien para la vida de otros en imitación del carácter benefactor de mi Padre.
Un principio
Bendecir es desear el favor de Dios.
Bendecir es desear el favor de Dios.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada