LECTURA DILLUNS 26/6/17 1ª PERE 5 i SALM 148

Dilluns 26 de Juny

1ª Pere 5

1 Als ancians que presideixen la vostra comunitat i que són entre vosaltres, jo, que sóc ancià amb ells i testimoni dels sofriments de Crist, i que amb ells he de compartir la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: 2 pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; 3 no com els qui regeixen despòticament les hisendes, sinó fent-vos models del ramat. 4 Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria.

5 I vosaltres, joves, sotmeteu-vos als ancians.

Revestiu-vos tots d'humilitat els uns envers els altres, perquè Déu s'enfronta als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. 6 Per això, humilieu-vos i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, i ell us enaltirà en el temps que té fixat. 7 Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres.

8 Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir. 9 Resistiu-li ferms en la fe. Ja sabeu que la comunitat de germans estesa arreu del món ha de suportar els mateixos sofriments. 10 I, després que haureu sofert per poc temps, el Déu de tota gràcia, que en Jesucrist us ha cridat a la seva glòria eterna, us refarà les forces, us enfortirà, us refermarà i us donarà un fonament segur. 11 D'ell és el poder per sempre. Amén.

12 Valent-me de Silvà, que considero un germà fidel, us he escrit breument per exhortar-vos i donar testimoni que aquesta és la veritable gràcia de Déu, en la qual us heu de mantenir. 13 Us saluda la comunitat, escollida com vosaltres, que resideix a Babilònia, i us saluda també Marc, el meu fill. 14 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau fratern.

Pau a tots vosaltres, a tots els qui esteu en Crist.

Salm 148

A Él la albanza de todos sus fieles,
de Israel, su pueblo cercano.
¡Aleluya!

Este salmo no es muy distinto a muchos otros que aparecen y están recogidos en el salterio. Es una invitación para alabar a Dios y meditar en sus obras, carácter e intervención sobrenatural. Específicamente el poema se divide en dos grandes partes y un colofón, el reproducido al comienzo de esta entrada. La primera parte, invita al cielo a unirse a la alabanza. En la segunda, la invitación es hecha a la tierra.

Estaba pensando que hoy en día cuando pensamos en omnipresencia y omnipotencia no pensamos en Dios. La omnipresencia la ligamos y vinculamos con la crisis que está presente en todos los lugares a todas horas y es prácticamente imposible quitárnosla de la mente. La omnipotencia le corresponde al mercado, que parece decidir sobre la vida y fortuna de todos nosotros. A su capricho las acciones valen más o valen menos, los precios suben o se hunden y las economías se inclinan temerosas ante sus dictados, dudas, temores o caprichos.

Yo no quiero vivir en semejante tipo de mundo. Al menos, ya que no puedo sustraerme del mismo, me niego a dejarme controlar por él. Por eso quiero mirar hacia Dios y esperar en Él. Por eso quiero ver en el pasado, en mi pasado, mi historia, su intervención, su fidelidad, su carácter, su guía, su protección, su provisión para afrontar las circunstancias. Quiero hacerlo para vivir el presente con paz, seguridad y la certeza de que vivo en un universo controlado por Dios, no por el omnipresente mercado.

Un principio
En tiempo de crisi, mirar a Dios.