Dimarts 27 de Juny
2ª Pere 1
1 Simeó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, a aquells qui per la justícia del nostre Déu i salvador Jesucrist han rebut una fe tan preciosa com la nostra. 2 Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor.
3 El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos conèixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glòria i amb tota la seva força. 4 Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada pels desigs terrenals, i participareu de la naturalesa divina.
5 Per això mateix, heu de treballar amb tot l'esforç perquè la vostra fe vagi acompanyada de la virtut; la virtut, del coneixement; 6 el coneixement, del domini d'un mateix; el domini, de la constància; la constància, de la pietat; 7 la pietat, de l'estimació fraterna; l'estimació fraterna, de l'amor. 8 Perquè, si posseïu en abundància aquestes qualitats, no quedareu inactius ni sense fruit en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist. 9 El qui no les posseeix no hi veu, és un curt de vista, i s'oblida que ha estat purificat dels seus pecats d'altre temps. 10 Per tant, germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l'elecció de Déu; si ho feu així, mai no caureu, 11 i us serà concedida generosament l'entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist.
12 Jo us recordaré sempre aquestes coses, encara que ja les sabeu i us manteniu ferms en la veritat que posseïu. 13 Penso que és just, mentre encara visc en aquesta tenda corporal, que us vagi desvetllant amb les meves advertències; 14 sé que molt aviat hauré de deixar-la, tal com em va revelar nostre Senyor Jesucrist, 15 i vull esforçar-me perquè després de la meva partença tingueu en tot moment la possibilitat de recordar aquests ensenyaments.
16 Us vam fer conèixer la vinguda poderosa de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hàbilment teixides, sinó després d'haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls. 17 Ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.» 18 Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.
19 A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d'escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l'estel del matí s'alçarà en els vostres cors. 20 Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l'Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. 21 En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que vingués d'un voler humà; més aviat alguns homes, enduts per l'Esperit Sant, han parlat de part de Déu.
Salm 149
Porque el Señor ama a
su pueblo.
Leer el salmo 149 es
acercarse a uno de los tantos salmos que son himnos de alabanza al Dios creador
y sustentador de todo lo existente. Los lugares comunes en este tipo de
composición se repiten y, aparentemente, no añaden nada nuevo a lo que ya he
visto en muchos otros salmos ahora que me acerco al final del salterio.
Mi atención se ha centrado en este versículo, una simple frase, que habla acerca del amor que el Señor nos tiene, que me tiene. Estaba leyendo estos días pasados acerca de los fundamentos de una personalidad psicológicamente saludable y la importancia que el amor tiene para que pueda ser establecida. Nadie puede desarrollar un buen sentido de identidad personal sin saberse y sentirse amado.
Dios me ama. No es únicamente una bonita frase. No es una de esas declaraciones rimbombantes que los amantes acostumbran a hacer. Antes al contrario, su amor hacia mí es demostrado día tras día con hechos pero, especialmente, fue demostrado con su muerte en la cruz debido a mí y únicamente por mí.
La respuesta lógica debe ser amar a otros de la misma manera que Dios nos ama a nosotros.
Mi atención se ha centrado en este versículo, una simple frase, que habla acerca del amor que el Señor nos tiene, que me tiene. Estaba leyendo estos días pasados acerca de los fundamentos de una personalidad psicológicamente saludable y la importancia que el amor tiene para que pueda ser establecida. Nadie puede desarrollar un buen sentido de identidad personal sin saberse y sentirse amado.
Dios me ama. No es únicamente una bonita frase. No es una de esas declaraciones rimbombantes que los amantes acostumbran a hacer. Antes al contrario, su amor hacia mí es demostrado día tras día con hechos pero, especialmente, fue demostrado con su muerte en la cruz debido a mí y únicamente por mí.
La respuesta lógica debe ser amar a otros de la misma manera que Dios nos ama a nosotros.
La imitación del carácter de Dios nos lleva a amar a otros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada