LECTURA DIMARTS 20/6/17 GÀLATES 6 i SALM 143

Dimarts 20 de Juny

Gàlates 6

1 Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l'Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació. 2 Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist. 3 Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s'enganya a si mateix. 4 Més aviat, que cadascú examini la seva pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres. 5 Cadascú ha de fer la pròpia tasca.

6 El qui és instruït en la paraula de Déu ha de compartir el que té amb aquell qui l'instrueix.

7 No us enganyeu: de Déu no se'n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull. 8 El qui sembra en el camp dels desigs terrenals, recollirà allò que prové d'aquests desigs: la perdició. Però el qui sembra en el camp de l'Esperit, recollirà allò que prové de l'Esperit: la vida eterna. 9 No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. 10 Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients.

11 Fixeu-vos amb quines lletres més grosses us escric: són de la meva pròpia mà. 12 Els qui, per motius terrenals, volen quedar bé, exigeixen que us circumcideu, amb l'única intenció de no ser perseguits per causa de la creu de Crist. 13 De fet, ni aquests que practiquen la circumcisió no observen tota la Llei i només volen que us circumcideu per poder-se gloriar de la vostra circumcisió. 14 Quant a mi, Déu me'n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el món està crucificat per a mi, i jo, per al món. 15 Perquè no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta que som una creació nova. 16 Que la pau i la misericòrdia davallin sobre tots els qui segueixen aquesta norma i sobre l'Israel de Déu.

17 D'ara endavant, que ningú no m'amoïni, que jo porto en el meu cos les marques dels sofriments de Jesús.

18 Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

Salm 143

Ya se me apaga el aliento,
dentro de mí se estremece mi corazón.
Recuerdo los tiempos antiguos,
medito todas sus acciones,
considero la obra de tus manos.
Extiendo hacia Ti las manos
y mi garganta como tierra reseca.
Respóndeme enseguida, Señor,
que me falta el aliento.
Si me escondes el rostro,
seré como los que bajan al sepulcro.

Este salmo es muy similar al anterior ya que refleja estados internos del alma del ser humano. Palabras como estremecimiento, tierra reseca, falta de aliento y sentirse como si experimentara la muerte son utilizadas, entre otras, por el escritor del poema. Ayer ya me daba cuenta que tarde o temprano toda persona puede sentirse identificada con esta descripción porque a todos nos toca vivir situaciones semejantes.

Pero ¿Qué puede hacerse cuando uno está inmerso en semejante marasmo emocional? El propio salmista me da la solución o, al menos, me da una pista, una pauta a seguir, recordar los tiempo antiguos y meditar en las pasadas acciones del Señor. Es fundamental, porque para nosotros los seguidores de Jesús, la fidelidad pasada de Dios en nuestra vida y experiencia humana es la base para nuestra esperanza futura.
El consejo de la Palabra de Dios no es mirar hacia atrás para estancarnos emocionalmente en el presente, para lamentarnos que las cosas no son cómo queríamos, esperábamos o deseábamos. Antes al contrario, miramos hacia atrás en busca de la intervención de Dios para proyectarnos hacia un futuro de esperanza donde Él se manifestará de nuevo de maneras nuevas e impensables o incompresibles en el momento presente.

Un principio
La intervención de Dios en el pasado es la esperanza para el futuro.