LECTURA DISSABTE 17/6/17 GÀLATES 4 i SALM 141

Dissabte 17 de Juny

Gàlates 4

1 Us ho diré d'una altra manera: mentre l'hereu d'una casa és menor d'edat, no es diferencia gens d'un esclau, per bé que és amo de tot. 2 Està sotmès a tutors i administradors fins al temps fixat pel seu pare. 3 Així també nosaltres: mentre érem menors d'edat respecte a la fe, érem esclaus dels poders que dominen aquest món.

4 Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, 5 perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. 6 I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!» 7 Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.

8 En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen. 9 Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d'aquest món i voleu tornar a servir-los? 10 Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d'any. 11 Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres!

12 Germans, personalment no m'heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres. 13 Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar la bona nova amb motiu d'una malaltia, 14 i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix. 15 Què en queda, doncs, de la benaurança que aleshores actuava en vosaltres? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me'ls. 16 ¿M'he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat? 17 Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d'ells. 18 Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan sóc entre vosaltres. 19 Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres. 20 Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.

21 Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa? 22 L'Escriptura afirma que Abraham tenia dos fills; l'un era fill de l'esclava, i l'altre, de la dona lliure. 23 El de l'esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina. 24 Tot això té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances de Déu. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí, és representada per Agar, que infanta esclaus. 25 I aquesta dona, Agar, que representa la muntanya del Sinaí, a l'Aràbia, correspon a la Jerusalem d'ara, que de fet és esclava igual que els seus fills. 26 En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, i és la nostra mare, 27 tal com diu l'Escriptura:

Crida d'alegria, tu que eres estèril,

que no havies infantat,

esclata en crits i clams de goig,

tu que no donaves a llum,

perquè ara té més fills l'abandonada

que la dona amb marit.

28 Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. 29 Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l'Esperit, ara passa igual. 30 Tanmateix, què diu l'Escriptura? Treu de casa l'esclava i el seu fill, perquè el fill de l'esclava no ha de compartir l'herència amb el de la dona lliure. 31 Per tant, germans, no som fills d'una esclava, sinó de la dona lliure.

Salm 141

Coloca, Señor, un guardián en mi boca,
vigila, oh Altísimo, la puerta de mis labios.
No dejes que mi corazón se incline al mal,
a perpetuar acciones criminales
con hombres malhechores.
¡No seré comensal en sus banquetes!

Al leer este poema lo he visto como una continuación natural del salmo 140. Si yo soy mi peor enemigo, el control de mi potencial para el mal se convierte en una prioridad. El salmista pide al Señor ayuda en tres áreas muy concretas, sus palabras, su corazón y su acciones.
La Biblia habla mucho acerca del peligroso poder de las palabras. Estas tienen un gran poder para bendecir a otros y, al mismo tiempo para dañar a otros emocional, intelectual, físicamente y su reputación. Por otro lado, las palabras también tienen un increíble poder para dañarnos a nosotros mismos. Catalina la Grande, la zarina rusa, afirmaba, eres dueño de las palabras que no has dicho y esclavo de las que has pronunciado.
En la Escritura el corazón es el centro de control de la vida de una persona. Allí se cuecen las motivaciones, los valores, las prioridades, los pensamientos y todo aquello que posteriormente se convierte en acciones u omisiones. Por eso Jesús daba tanta importancia al corazón e indicaba que ahí radicaba el problema del ser humano.
Finalmente, la conducta, lo más visible y, en ocasiones, lo más escandaloso y dañino de una persona. El salmista pide también protección de parte de Dios para que su conducta sea la adecuada aunque, como comentaba, el corazón determina la conducta.
Yo mismo necesito que el Señor no me deje en estas tres dimensiones, mis palabras, mis acciones y mi corazón.

Un principio
Corazón, conducta, palabras. Tres áreas en que necesitamos ayuda contra nuestro peor enemigo.