LECTURA DILLUNS 12/6/17 JAUME 4 i SALM 136

Dilluns 12 de Juny

Jaume 4

1 D'on vénen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No vénen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos? 2 Desitgeu coses que no posseïu; arribeu a matar per allò que anheleu, però no ho podeu aconseguir; lluiteu i us baralleu. Ara bé, si no posseïu, és perquè no demaneu com cal. 3 Demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers. 4 Adúlters! ¿No sabeu que l'amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu. 5 ¿Us penseu que l'Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l'esperit que ha fet habitar en nosaltres»? 6 Però ell encara dóna una gràcia més gran. Per això diu l'Escriptura: Déu s'enfronta amb els orgullosos, però als humils els concedeix la seva gràcia. 7 Per tant, sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i el diable fugirà lluny de vosaltres. 8 Acosteu-vos a Déu, i Déu s'acostarà a vosaltres. Renteu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, homes de cor dividit! 9 Sentiu la vostra misèria, poseu-vos de dol i ploreu; que el vostre riure es converteixi en plany, i la vostra alegria, en tristesa. 10 Humilieu-vos davant el Senyor, i ell us enaltirà.

11 Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d'un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei. I si tu judiques la Llei, en comptes de ser-ne complidor te'n fas jutge. 12 Ara bé, de legislador i de jutge n'hi ha un de sol: el qui pot salvar o pot fer perdre. Però tu, qui ets per a judicar els altres?

13 Ara n'hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.» 14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit s'esvaeix. 15 En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra», 16 no pareu de gloriar-vos fent ostentació dels vostres plans. És dolent, gloriar-se d'aquesta manera! 17 El qui sap com fer el bé i no el fa, és culpable d'haver pecat.

Salm 136

Dad gracias al Señor porque es bueno,
porque es eterno su amor.

Me encuentro ante un salmo antifonal escrito para ser cantado por un recitador y un coro. El recitador va indicando motivos por los cuales el pueblo ha de dar gracias a Dios y ellos responden siempre con el mismo estribillo, porque eterno es su amor.

El poema se divide en tres grandes estrofas, el Dios creador, el libertador y el sustentador y las tres están centradas en la historia de Israel. Al leerlo, sin embargo, me doy cuenta que es mi propia historia personal y mi relación con mi creador, liberador y sustentador.

Al pensar en mi experiencia personal me doy cuenta que bajo cada uno de esos tres grandes epígrafes encuentro numerosos motivos para dar gracias a Dios y proclamar que su amor es eterno.

Pero lo interesante es que este es, en mi opinión claro, un salmo inconcluso porque la intervención del Dios creador, liberador y sustentador en mi proyecto de vida personal continua y, por tanto, puedo seguir experimentando su amor eterno en mi realidad como ser humano. Dicho de otra manera, yo sigo construyendo el salmo 136 y proclamando que su amor, su misericordia, es eterna, es para siempre.

Un principio
Celebrar al Dios creador, liberador y sustentador.