Dijous 6 de Juliol
Lluc 4
1 Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert 2 durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. 3 El diable li digué:
--Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.
4 Però Jesús li va respondre:
--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa.
5 Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món 6 i li digué:
--Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. 7 Adora'm i tot serà teu.
8 Jesús li respongué:
--Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
9 Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué:
--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. 10 Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. 11 I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
12 Jesús li contestà:
--Diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
13 Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú.
14 Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15 Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.
Jesús a la sinagoga de Natzaret
16 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
19 a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores començà dient-los:
--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
22 Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
--¿No és el fill de Josep, aquest?
23 Ell els digué:
--Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
24 I afegí:
--Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25 Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26 però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27 I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; 29 es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. 30 Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
31 Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i els dissabtes hi ensenyava. 32 La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.
33 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força:
34 --Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
35 Però Jesús el va increpar dient:
--Calla i surt d'aquest home!
Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal. 36 Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:
--Què és tot això? Dóna ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!
37 I la seva fama s'escampava per tots els indrets d'aquella regió.
38 Quan va anar-se'n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella. 39 Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l'instant i es posà a servir-los.
40 Quan s'hagué post el sol, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els anaven portant cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. 41 De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:
--Tu ets el Fill de Déu!
Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
42 Un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. 43 Però ell els digué:
--També haig d'anunciar el Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.
44 I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.
Gènesi 7
Es bien sabido que hay
otros relatos similares, muy similares, al texto bíblico que nos hablan de una
gran catástrofe que alteró la vida en la tierra de forma radical. Incluso hay
historias semejantes en otras culturas no relacionadas con la mesopotámica. En
mi opinión, eso demuestra que todos beben de las mismas fuentes, es decir, la
información viene de muy antiguo y forma parte del inconsciente colectivo de la
humanidad, término acuñado por el suizo Carl Jung. Pienso que esta experiencia
traumática ha quedado grabada en nuestro inconsciente y, consecuentemente, ha
sido transmitida de generación a generación hasta ser plasmada en el texto
bíblico y la epopeya de Gilgamés, entre otros. No creo que de ningún modo esto
afecte al sentido y valor del texto bíblico, antes al contrario, según yo veo,
refuerzo su sentido cosmogónico, es decir, nos explica parte de nuestra
historia desde una perspectiva religiosa.
Desde un punto de vista
devocional viene a mi mente la idea de preservación en medio de la catástrofe y
me hace pensar en el salmo 23, aunque ande en el valle de sombra de muerte,
no temeré mal alguno porque Tú estarás conmigo. Ha llamado mi atención el
versículo 16 con ese sencillo detalle del Señor cerrando la puerta del arca y
lo que transmite de protección en medio de toda una situación de destrucción.
Para mí, la lección es que Dios no nos libra de los problemas, los conflictos,
las dificultades, situaciones totalmente terroríficas en ocasiones, ahora bien,
su presencia está con nosotros en medio de todo ello y esta es la seguridad y
la paz que puede gozar el creyente.
Un principio
Hay siempre "diluvios" en nuestras
vidas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada