Dimarts 1 d’Agost
Hebreus 2
1 Per això cal que ens prenguem més seriosament els ensenyaments rebuts, si no volem anar a la deriva. 2 Perquè la Llei, promulgada per mitjà d'àngels, obligava tant, que els qui la transgredien i desobeïen eren castigats merescudament. 3 Nosaltres, doncs, com ens podrem escapar del càstig si negligim una salvació tan gran? Aquesta salvació, anunciada primerament pel Senyor mateix, ens ha estat després confirmada pels qui la van escoltar: 4 Déu l'avala amb senyals i prodigis, amb tota mena de miracles, i també l'avala l'Esperit Sant amb els seus dons, que distribueix com vol.
5 Perquè no és pas als àngels que Déu ha sotmès el món renovat de què ara parlem. 6 En les Escriptures, algú en dóna testimoni dient: Què és l'home, perquè te'n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present? 7 L'havies posat un moment per sota dels àngels, l'has coronat de glòria i dignitat, 8 tot ho has sotmès sota els seus peus. Per tant, si Déu ho ha sotmès tot a ell, vol dir que no ha deixat res fora del seu domini. De fet, encara no veiem que tot li estigui sotmès, 9 però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom.
10 Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i va decidir que el qui havia de guiar-los a la salvació arribés a la plenitud per mitjà dels sofriments. 11 Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s'avergonyeix d'anomenar-los germans, 12 i diu: Anunciaré el teu nom als meus germans, et lloaré enmig del poble reunit. 13 I encara: En ell tinc posada la meva confiança. I també: Aquí ens teniu, a mi i els fills que Déu m'ha donat. 14 Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, 15 i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida. 16 Ell no ha vingut a ajudar els àngels, sinó els descendents d'Abraham.
17 Per això calia que es fes en tot semblant als germans i així fos davant de Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble. 18 I havent passat ell mateix la prova del sofriment, ara pot ajudar els qui són provats.
Gènesi 29
El pasaje, al menos en mi
humilde opinión, no tiene un gran contenido teológico. Narra la llegada de
Jacob a la tierra de sus antepasados, el encuentro con su familia de origen, el
trabajo para su tío Labán y el posterior matrimonio con sus dos hijas, Lía y
Raquel. También podemos leer el engaño a que fue sometido Jacob por parte de su
pariente.
¿Qué reflexión se puede
hacer sobre semejante pasaje? Le daba vueltas a mi cabeza al pensarlo y se me
ocurrían dos cosas. La primera, Jacob es un engañador y jugó ese juego con su
hermano Esaú, ahora, en este pasaje el mismo es víctima de un engaño y se indigna
ante tal actitud. Esto me hace pensar qué fácilmente podemos disculpar en
nosotros lo que nos indigna totalmente en otros. El engañador engañado se
siente ofendido. La segunda, es el carácter mentiroso y engañador de esa
familia, Abraham engaña, Isaac engaña, Jacob engaña y Labán engaña. Me pregunto
si no hay aspectos de pecado que viajan de generación en generación.
Un principio
Podemos disculpar o justificar en nuestras vidas lo
que condenamos en la de otros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada