LECTURA DIMECRES 19/7/17 LLUC 150 i GÈNESI 18


Dimecres 19 de Juliol

Lluc 15
Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
--Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
--Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"?
»Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
»O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"?
10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
11 I digué encara:
--Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:
»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:
»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:
»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:
»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:
»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
31 »El pare li contestà:
»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.


Gènesi 18

¿Acaso hay algo imposible para el Señor?



Hay muchas cosas que son imposibles para mí. Hay muchas cosas que deseo para mi familia, mis amigos, mis conocidos pero que, desafortunadamente, son imposibles para mí. Cosas que son buenas, deseables, que les harían bien, que incluso podrían darle gloria al Señor, sin embargo, están fuera de mi alcance, son imposibles para mí.

Pero nada es imposible para Dios. Todo aquello que no está a mi alcance lo está al suyo. Nada de lo que yo pueda pensar es inalcanzable para Él. El Señor puede llevar a cabo incluso cosas que yo no tengo la capacidad de pensar, ver, visualizar, ni siquiera soñar.

Ahora bien, yo me doy cuenta que debo vivir con la dualidad de que sé que todo es posible para el Señor pero, a la vez, no sé qué cosas desea llevar a cabo y cuáles no, dicho de otro modo, cuál se su voluntad en un momento determinado pues aunque Él pueda hacerlo no significa que lo vaya a hacer.

Y si no lo hace, es normal que me pregunte el porqué no lo lleva a cabo. Qué hay en su mente y en sus propósitos que le frenan de llevar a cabo algo que está a su alcance.

Pienso que como seguidor de Jesús tendré que vivir con esta doble realidad, saber que mi Dios puede hacer todo y que nada es imposible para Él y, al mismo tiempo, entender que en su soberanía sabe lo que es mejor y no siempre hará aquello que puede hacer ni yo entenderé el porqué no hace y lleva a cabo aquello que está a su alcance y, por tanto, tendré que vivir con una actitud de confianza.



Todavía insistió Abrahán: —¡Qué mi Señor no se enfade si insisto por última vez! ¿Y si no son más que diez los inocentes? El Señor respondió: —En atención a los diez, no la destruiré.



Abraham intercede por una ciudad o ciudades que no merecen, a juzgar por la manera en que es descrito su estilo de vida, ninguna misericordia ni compasión. El patriarca, con toda seguridad, era un buen conocedor de la maldad de los habitantes del valle y, sin embargo, no tiene inconveniente en interceder por ellos y por su salvación. Aún más, en un acto sin precedentes en todo el relato bíblico y con un claro riesgo se pone a discutir con el Señor para en un regateo inaudito tratar de conseguir la misericordia del Señor.

Esto me hace pensar en una cualidad del patriarca que considero que es digna de incorporar en mi vida y digna que la tenga presente y la imite, la compasión, la gracia y la misericordia hacia aquellos que no la merecen.

Me hace pensar en la necesidad de tener un corazón que se caracterice mucho más por la gracia y mucho menos por el juicio, mucho más por la misericordia y mucho menos por la condena, mucho más por orar y buscar su bien que por criticar y despreciar.

Una buena lección de parte del patriarca para mí que soy más dado a olvidar quién soy, cuál es todavía mi realidad de pecado y cómo la gracia del Señor me ha alcanzado que a mostrar amor, misericordia y compasión hacia otros que, al fin al cabo, no son sino pecadores como yo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada