LECTURA DISSABTE 22/7/17 LLUC 18 i GÈNESI 21


Dissabte 22 de Juliol

Lluc 18
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir: 
--En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:
»--Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.
»Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."
I el Senyor va afegir:
--Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:
10 --Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.
11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."
13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."
14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.
15 Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els imposés les mans, però els deixebles, en veure-ho, els renyaven. 16 Jesús féu acostar els infants i digué:
--Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 17 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.
18 Un home important li va preguntar:
--Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
19 Jesús li digué:
--Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 20 Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.
21 Ell va dir:
--Tot això ho he complert des de jove.
22 Jesús, en sentir-ho, li digué:
--Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
23 Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
24 Jesús, en veure'l entristit, digué:
--Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26 Els qui ho sentien van dir:
--Si és així, qui pot salvar-se?
27 Ell respongué:
--Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.
28 Llavors Pere va dir:
--Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t'hem seguit.
29 Jesús els digué:
--Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, 30 rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, tindrà la vida eterna.
31 Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué:
--Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l'home: 32 serà posat en mans dels pagans, l'escarniran, l'insultaran, li escopiran, 33 l'assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
34 Ells no van comprendre res d'això: aquell llenguatge els resultava obscur i no entenien què volia dir.
35 Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. 36 En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. 37 Li digueren que passava Jesús de Natzaret. 38 Llavors començà a cridar:
--Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
39 La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
--Fill de David, tingues pietat de mi!
40 Jesús s'aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
41 --Què vols que faci per tu?
Ell respongué:
--Senyor, fes que hi vegi.
42 Jesús li digué:
--Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat.
43 A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.


Gènesi 21

Entonces Dios le abrió a Agar los ojos y vio un pozo de agua. Enseguida fue allá, llenó el odre y dio de beber al niño. Dios protegió al niño, y este fue creciendo. Vivía en el desierto y era un buen tirador de arco. (Génesis 21:19-20)



Quedarse sin agua en el desierto significa tener los días contados y muerte cierta, segura. Dice el texto que cuando se quedaron sin agua Agar dejó al muchacho debajo de un arbusto y se alejó porque, cosa natural en una madre, no quería ver morir a su hijo. Hay dos cosas interesantes en el texto de la expulsión de Agar, la primera, es que el Señor oye el llanto del niño. A pesar de la forma en que había obrado Abrahán Dios todavía es fiel al hecho de que es su hijo y a sus necesidades. La segunda, que Agar necesita que sus ojos sean abiertos para poder ver aquello que en aquellos momentos no era visible a sus ojos, no podía percibir y que era, nada más ni nada menos, que la fuente de salvación para ambos. Deduzco que si Dios no le hubiera permitido ver aquel recursos hubiera permanecido oculto a su vista permanentemente. Hay cosas que a menos que el Señor las muestre no pueden ser percibidas.



Agar me hace pensar en mí, en nosotros los seres humanos. Inmediatamente al leer el pasaje vino a mi mente el pasaje de Eliseo y los sirios que aparece reflejado en el capítulo 6 del segundo libro de Reyes. La ciudad donde el profeta y su ayudante moran está rodeada por un ejército de sirios y, por tanto, no tienen escapatoria posible. El ayudante, asustado, avisa al profeta y le pregunta qué pueden hacer. Eliseo ora pidiendo que sus ojos puedan ser abiertos y el ayudante ve un ejército del Señor que se interpone entre los sirios y ellos. Nuevamente, unos ojos tenían que ser abiertos para poder ver la intervención de Dios, sus recursos y, en definitiva, su salvación.



Hay ocasiones en nuestras vidas que estamos incapacitados para ver los recursos del Señor. Varias pueden ser las razones de esta incapacidad. En ocasiones estamos tan centrados en el problema, el reto, las circunstancias, que somos incapaces de ver un futuro alternativo, una realidad diferente a la que estamos viviendo. En otras ocasiones se trata de la limitación de nuestros recursos y posibilidades para afrontar una situación dada. Pero en todos los casos el problema consiste en percibir las realidades de Dios que, muchas veces, sólo pueden serlo cuando lo hacemos por medio de la fe y en fe, cuando sin negar nuestra realidad creemos y afirmamos que existe otra superior que el Señor controla y trabaja y que va más allá de nuestros recursos, opciones y posibilidades. Muchas veces necesitamos pedir y permitir que el Señor, como le sucedió a Agar y como le sucedió al ayudante de Eliseo, abra nuestros ojos para que podamos ver.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada