LECTURA DILLUNS 24/7/17 LLUC 19 i GÈNESI 22

Dilluns 24 de Juliol

Lluc 19

1 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. 4 Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: 

--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.

6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:

--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!

8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:

--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

9 Jesús li digué:

--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. 10 El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.

11 Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria immediatament. 12 Per això digué:

--Un home de família noble havia d'anar-se'n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. 13 Llavors va cridar deu dels seus servents, confià a cada un una quantitat igual de diners i els va dir:

»--Negocieu-hi mentre sóc fora.

14 »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:

»--No volem que aquest regni damunt nostre.

15 »Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber què havien guanyat. 16 Es presentà el primer i digué:

»--Senyor, els teus diners n'han produït deu vegades més.

17 »Ell li respongué:

»--Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.

18 »Vingué després el segon i digué:

»--Els teus diners, Senyor, n'han produït cinc vegades més.

19 »Va dir també a aquest:

»--Tu, igualment, governa cinc ciutats.

20 »Però se'n presentà un altre que digué:

»--Senyor, aquí tens els teus diners; els he guardat embolicats en un mocador. 21 Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.

22 »Ell li respon:

»--Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. 23 Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?

24 »Aleshores digué als qui eren presents:

»--Preneu-li els diners i doneu-los al qui en té deu vegades més.

25 »Ells li contestaren:

»--Senyor, si ja en té deu vegades més!

26 »Ell replicà:

»--Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 27 I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.

28 Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d'ells pujant cap a Jerusalem. 29 Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles 30 amb aquest encàrrec:

--Aneu al poble d'aquí al davant. Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31 Si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: "El Senyor l'ha de menester."

32 Els enviats se n'hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. 33 Mentre el deslligaven, els amos del pollí els digueren:

--Per què el deslligueu?

34 Ells respongueren:

--El Senyor l'ha de menester.

35 Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús. 36 Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí. 37 Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d'alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, 38 i deien:

-- Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!

39 Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:

--Mestre, renya els teus deixebles.

40 Ell respongué:

--Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.

41 Quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella 42 i digué:

--Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho! 43 Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t'encerclaran i t'atacaran per tots costats. 44 Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el moment en què Déu et visitava.

45 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure'n els venedors. 46 Els deia:

--Diu l'Escriptura: El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres.

47 Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, 48 però no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent d'ell i l'escoltava.

Gènesi 22

Cien años tenía Abraham cuando nació su hijo Isaac.

El patriarca tenía setenta y cinco años cuando partió de su tierra en busca de la tierra que el Señor le había prometido. Ya en aquellos momentos era una persona mayor en los límites de la edad fértil y con una persona que es descrita por las Escrituras como carente de capacidad para tener hijos pues Sara era estéril.

Abraham recibió repetidamente la promesa de que tendría un hijo a pesar de su propia edad y del estado de Sara. A la edad de noventa y nueve -es decir, veinticuatro años después de salir de su hogar y vagar como un nómada- la volvió a recibir, esta vez con fecha específica, al cabo de un año. Cuando era centenario nació Isaac ¡Veinticinco años de espera para ver realizada la promesa! 

Conocemos por los capítulos de Génesis que hubo momentos de duda en Abraham, sin embargo, su confianza prevaleció sobre su duda y, creyó en el Señor y, precisamente por eso, Dios lo declaró justo, lo consideró su amigo.

Hay dos cosas que me confrontan con este pasaje. La primera es cómo manejar la duda. Pienso que es algo humano y no creo que el Señor nos desprecie por ello, en mi opinión la clave es reconocerla y verbalizársela a Dios como hizo el patriarca.

La segunda, es cómo manejar la espera. Esperar no hay más remedio que esperar hasta que Dios decide intervenir, sin embargo, podemos esperar descansando y confiando o. por el contrario, podemos hacerlo en desesperanza, desasosiego y frustración. De nuevo la clave que nos enseña Abraham es reconocer y descansar verbalizándoselo al Señor.